TRANSLATE - TRADUCTOR

Com fer servir el flaix per macros de natura

 

Bombilius fulvescens. Olympus EM1 MKII + MZuiko 60 macro + Flaix FL-14

He revisat i ampliat aquest tutorial per explicar com faig servir el flaix quan fotografio coses petites a la natura amb la càmera a la mà, tot i que també és aplicable quan fem servir el trípode, es clar. Ja sabeu que la meva manera de fotografiar és poc intrusiva, m'agrada passejar i fotografiar allò que trobo sense intervenir a l'entorn. Moltes vegades necessito una font de llum addicional per iluminar el subjecte principal i per això m'agrada portar sempre un flaix petit, tot i que de vegades vaig a fotografiar papallones amb un teleobjectiu llarg i en aquestes ocasions porto un flaix més potent. 

Però anem a pams, l'equip bàsic que faig servir per fer macros a la natura és el que veieu a la imatge inferior, compost per un cos de càmera, un objectiu macro que en aquest cas és el MZuiko 60 macro i un flaix petit amb funció TTL, el que veieu és el Olympus FL-14:


El pes de tot el conjunt amb bateries i targeta és inferior a 1000 gr, tot un luxe quan hem d'estar hores amb la càmera penjant del coll! I vosaltres preguntareu:  per qué has triat aquest model de flaix? Per què és petit i lleuger, només porta dos piles AAA, i és molt baixet de manera que llença la llum de manera frontal cap al subjecte. A més, i molt important, incorpora la funció TTL tot i el seu petit tamany:


TTL son les sigles en anglès de Through The Lens, que podem traduïr com "a traves de la lent". Quan fem servir questa funció la càmera està llegint en temps real la llum que llença el flaix il·luminant el subjecte i que retorna a través de l'objectiu, tallant el llampec i a continuació l'obturador quan creu que ja n´hi ha prou llum. En condicions normals és la millor manera de fer servir el flaix ja que s'entén perfectament amb la càmera deixant-li a aquesta els controls i la capacitat de gestionar la potència. Per cert, les piles que faig servir son recarregables i sempre porto un parell de més per si s'esgoten les que estan posades al flaix. 

Nimfa de Tettigonia viridissima sobre flors de Muscari neglectum


Per configurar la càmera quan fem servir el flaix hem de començar per dir-li que faci servir, si cal, la velocitat més alta possible, el que se'n diu velocitat de sincronització. Per fer-ho anirem al "Menú  Personalizado F" i a l'opció "X Sync" triarem el valor més alt, en el cas de la Olympus EM1 MKII és de 1/250 seg. com veiem a la imatge inferior:


Una vegada fet això, configurarem la càmera de manera una mica diferent depenent de si el subjecte a fotografiar es troba a ple sol o be a l'ombra. Si és el primer cas i volem omplir les ombres dures que produeix la llum directa del sol actuarem de la següent manera: primer de tot posarem S a la roda de modus com veiem a la imatge inferior:


i després deixarem els paràmetres com es veu a la imatge inferior, que fa de resum. Unes quantes coses importants a comentar: El modus de flaix seria Slow2, ressaltat de groc a la fotografia. D'aquesta manera la càmera deixa que entri llum ambient i al final de l'exposició llençarà un petit llampec que il·luminarà el primer terme. Com es pot comprovar, a plé sol faig servir ISO low, mesura de la llum amb prioritat al centre (ni puntual ni matricial), un únic punt d'enfocament i estabilització d'imatge de modus S-IS1, entre d'altres coses. La velocitat sempre ha de ser la més alta possible, i com que hem triat S a la roda de modus, podem posar 1/250 seg. Es poden posar velocitats més altes encara amb uns altres flaixos, però això ho explico una mica més endavant. Per suposat, a l'engegar el flash triarem l'opció TTL!


D'acord, ja hem posat aquesta configuració i hem fet un disparo de prova. Si la il·luminació és correcta seguim endavant fent fotos, si notem que el primer terme està cremat o bé queda fosc, tenim un control de potència a la càmera tant per treure com per afegir força a la llum. El veiem a la imatge inferior, amb valors positius tindrem més llum, amb valors negatius la reduirem:


Parella de Euchloe belemia, en català Marbarada zebrada.

Quan el subjecte i l'entorn estan a l'ombra normalment no és necessari fer servir el flaix. Tot i això hi ha vegades que volem donar una mica de llum al protagonista que tenim en primer plà. Començarem per posar A a la roda de modus:


A continuació pujarem una mica la sensibilitat, per exemple a 400 ISO, i posarem un valor de diafragma obert per aprofitar la poca llum ambient. La configurció de mostra quedaria així:


A continuació fem alguna foto de prova i si necesitem ajustar la potència del flaix ho farem com s'ha explicat una mica més amunt.

Com ja he adelantat més amunt, hi ha models de flaixos d'Olympus que permeten disparar a velocitats més altes de 1/250 seg. Per fer-ho, al flash hem d'activar la funció FP-TTL com es veu asenyalat per la fletxa vermella a la imatge següent:


Per exemple, a la pàgina 110 del Manual d'instruccions del flash FL 700 WR podeu trobar més informació del modus FP-TTL, us deixo una captura de pantalla del mateix:



Zygaena lavandulae. Olympus EM1 MKII + Zuiko 150 F2 + Anell d'extensió + Flaix FL 700 WR

Aquestes velocitats de sincronització altes que permet el modus FP del flaix son indicades, per exemple, quan a ple sol volem fer servir diafragmes molt oberts per desenfocar el fons com podem veure a la imatge superior.

En principi ja hauríem acabat amb la configuració de càmera i flaix. A continuació parlaré una mica de quan les coses no funcionen com deurien. 

En primer lloc heu de recordar que si fem servir el disparo silenciós (obturador electrònic) és molt probable que el flaix no funcioni, ja sabeu que quan està activat està indicat per un cor al costat del rqcuadre de disparo únic com veiem a la imatge inferior:


Per activar el flash quan fem servir el disparo silenciós hem d'anar al Menú de disparo 2 i a la secció "Antigolpes/Silenc/" entrar a "Ajustes modo silencioso" on trobarem l'opció de permitir el flash en aquesta funció.

Més coses. Si quan volem fer fotos amb el flash veiem que els paràmetres que apareixen al visor fan pampallugues i la càmera no ens deixa fer la foto, segurament és degut a que algun paràmetre no és correcte i estem fora de rang. Per exemple, si per error estem amb ISO 3200 a ple sol la càmera no ens deixarà fer la foto per que encara que tanqui diafragma al màxim encara tindrà masa llum. La solució passa per revisar amb paciència els valors i trobar quin d'ells no és adequat. 

Viola bubanii, pensament del Montseny.

I ja hem arribat al final. Espero que aquest petit tutorial us hagi sigut útil, és la intenció de tot el que trobareu en aquest blog. Us dono les gràcies per arribar fins aquí i aprofito per desitjar-vos salut i bones fotos!

Com fer macros de manera fàcil (i barata) amb Olympus

 


Una de les especialitats que més aceptació té entre els aficionats a la fotografía son les imatges d'aproximació, ja sigui d'elements naturals o de creació humana. Pot semblar que per obtenir bons resultats fa falta un equip sofisticat, però en realitat no és així, al menys per començar.  A continuació deixo, sota el meu criteri, una sèrie d'opcions i consells respecte el material necessari per iniciar-se i avançar fotografiant coses petites sense una gran despesa econòmica, comencem!


1- El més senzill és fer servir un zoom dels que venen formant kit amb la càmera, com el que veiem a la imatge, el MZuiko 40-150 F:4-5.6, l'objectiu més econòmic de la marca si no estic equivocat. Amb ell podem fer imatges d'aproximació de la següent manera: posarem el zoom a 150 mm i ens anirem apropant al subjecte a fotografiar a poc a poc mirant d'anar enfocant fins a uns 80 cm, que es la mínima distància d'enfoc. Arribarà un moment que la càmera ja no podrà enfocar per que ens hem apropat massa, ens retirem una mica fins que aconseguim enfocar un altre vegada i ja tindrem la màxima ampliació possible. Si estem fotografiant a pols i les imatges surten mogudes farem servir un trípode, però el procés serà el mateix. Si necessitem més ampliació la cosa més fàcil que podem fer és activar la funció "Teleconvertidor digital" a la càmera, a continuació explico com s'activa i per que serveix.

2- El teleconvertidor digital en realitat és un retall de la part central de la imatge que la càmera amplia de manera automàtica tornant a tenir els matèixos píxels que la imatge original, el que s'en diu un interpolat.
A l'esquerra, teleconvertidor digital activat. A la dereta imatge original.

Aquesta funció només l'hauriem de fer servir en cas de no tenir cap altre opció per augmentar ja que té una mica de pérdua de qualitat, tot i que per algunes persones serà més que suficient. Vaig fer un tutorial en profunditat sobre aquest tema que podeu llegir clicant aquí. Per activarla heu d'anar al "Menú de disparo 1" i encendre "Teleconvertidor digital". 
No us oblideu d'apagar-ho quan acabeu!

Aquestes dos primeres propostes que hem vist son amb elements que ja tenim, ara parlarem de material que podem'adquirir per ajudar-nos en aquest tema tenin com a preferència la fotografia macro amb la càmera a la mà i fent servir l'enfoc automàtic.

3- Els anells d'extensió son uns elements que es posen entre l'objectiu i la càmera per aconseguir més poder d'augment, quan més gruixut sigui l'anell, més ampliació tindrem. A més amb ells montats continuem tenint enfoc automàtic, diafragma operatiu, etc.


Aquets anells son buits, no tenen elements de vidre a l'interior i per tant no treuen qualitat d'imatge a l'objectiu. Per això és un accessori molt i molt recomanable i la meva opció preferida per fer fotografia d'aproximació  o per entrar ja directament en el mon de la macrofotografia. Com veieu a la imatge inferior, hi han jocs d'anells de diferents mides que inclús es poden ajuntar per tenir molt més augment, i també heu de saber que mentre estiguin muntats l'objectiu perdrà la capacitat d'enfocar a l'infinit o molt lluny, no us espanteu si veieu això per que és normal. La meva recomanació és que siguin d'una marca solvent, amb baioneta metàl·lica i pins de contacte per no perdre l'autoenfoc ni la transmissió de dades entre l'objectiu i la càmera. Y per suposat, si son per la vostra Olympus aquests anells han de ser per baioneta m4/3, no intenteu montar un altre cosa per que farieu malbé la càmera!


Personalment faig servir molt els anells d'extensió combinats amb teleobjectius, fins i tot amb el MZuiko 300 mm F4 Pro per que d'aquesta manera puc fotografiar animals espantadissos deixant un parell de metres entre ells i la càmera per no destorbar-los, tot un luxe!


4- Lens d'augment. Ja us dic que no m'agraden, qualsevol cosa que vagi devant de l'objectiu merma la qualitat de manera molt apreciable, en aquest cas en relació directa al seu factor d'ampliació: quan més amplia més deforma la imatge sobre tot a les cantonades. Hi ha qui les fa servir conscientment i a més els hi posen vaselina i altres coses enganxades per crear efectes "especials"... Personalment ni les faig servir ni les recomano.


5- Un objectiu macro. Deixem-nos de bajanades, no hi ha res com un objectiu específic per fer macrofotografia. És l'opció més cara de les propostes, però és la definitiva. En el cas d'Olympus, el MZuiko 60 macro és una autèntica meravella que després de molts anys d'ús encara em sorprén per la seva qualitat, petit tamany i preu molt ajustat. 


Si us fixeu, l'ordre d'aquesta entrada seria com l'evolució en el temps d'un aficionat que mica en mica es va engrescant amb la fotografia d'aproximació, un camí que hem recorregut tots. Després cadascú s'especialitzarà en allò que li agrada més: macro a mà amb teles extrems per caçar papallones, bodegons estàtics amb trípode i reflectors per fotografiar bolets, o amb finestres de llum led i flaixos múltiples per macros creatius, etc, etc. 
A dia d'avuí el que més faig servir és l'objectiu macro i els anells d'extensió combinats amb diferents objectius a més d'un petit flash, aquest seria un resum perfecte de quina seria la meva recomenació per qui vulgui començar en aquest camp. 
En aquesta entrada només hem parlat de material, però hi ha un altra camí compositiu i estètic que és realment emocinonant i molt més important. El consell per avançar en aquest sentit seria mirar molta fotografia que ens emocioni i preguntar-nos com estan fetes, quines decissions va prendre el fotògraf per fer les coses d'aquella manera que ens agrada tant i tan aviat poguem, les hem de posar en pràctica a les nostres fotografies. El material ens ajudarà, però hem de saber qué volem. En realitat aquest tema donaría per un altre entrada, queda pendent!




Si voleu mirar més fotos macro de natura la meva aportació la podeu veure al blog Fotos Imperfectas a la etiqueta Animals i també Natura, o si us agrada més també a Instagram tinc una galeria molt acolorida
Res més, espero que aquesta entrada hagi sigut d'utilitat i faré una segona part revisant i posant al dia en català l'article d'us del flaix en fotografia macro amb càmera a la mà.
Com sempre, gràcies per llegir i mirar fins al final i molta salut!