TRANSLATE - TRADUCTOR

Ha sigut un plaer!


Des de l'estiu de 2023 ja no soc ambaixador d'Olympus/OM Sytem per decisió pròpia. Han sigut uns anys magnífics de gaudir de la fotografia amb el recolzament d'una gran marca, i el millor de tot ha sigut conéixer les persones que van creure en un servidor. Tinc la gran sort que a molts d'ells i elles els puc considerar amics actualment i això continuarà així independentment de l'equip que faci servir. 

Les raons que m'han portat a aquesta decisió són estrictament personals i definitives, però he pensat que les persones que passeu per aquest bloc mereixíeu una explicació. 

La foto que il·lustra aquesta entrada és un petit resum del que us comentava més amunt, és un orgull compartir el temps que  m'ha tocat viure amb persones com en Cesc Casanova i l'Albert Martí, així com tots els integrants de l'equip d'Olympus Espanya:  la Mireia Ruzafa, en Tito García (contigo empezó todo!), la Eli Soley, en Toni Cárdenas, l'Alícia Rey, la Laura Ayuso, en Xus, La Sole, en Federico,  i tantes i tantes bones persones que La Fotografia va fer que fóssim companys de viatge al llarg d'aquets anys. 

Així mateix, m'agradaria anomenar (a risc de deixar-me algú) una serie de persones relacionades d'alguna manera amb l'univers Olympus que han sigut importants per a mi: Manel Abril, Manolo Toledo, Tino Soriano, Maria Rosa Vila, Agus Martin i alguns més que segur em deixo, les meves disculpes.

Ja us dic que Olympusmania seguirà obert, tanta feina no pot quedar oblidada i penso que encara pot ajudar a molts usuaris d'Olympus/OM System, la raó per la cual va néixer.

La meva activitat fotogràfica segueix amb un munt de projectes que tinc al cap, el pròxim llibre n'és el principal i ja serà el vuité! Seguim!

 Si us ve de gust, ja sabeu que em podreu trobar als següents llocs:

Blog Fotos Imperfectes

Instagram macros, Instagram Soledats, Instagram Pop Art, Instagram Fotos Imperfectes.

X-Tweeter

Facebook


Ens veiem als camins i als carrers!

Prova objectiu OM System 90mm macro

El nou objectiu OM System 90 macro f/3.5 amb la càmera Olympus OM-1 feta servir a la prova
 
El 8 de febrer de 2023 es va presentar el nou i anhelat objectiu OM System MZuiko Digital ED 90mm f/3.5 Macro IS Pro (aquest és el seu nom oficial) que servirà per omplir un forat important en el catàleg del fabricant a més de fer realitat les il·lusions de molts aficionats de la marca, un servidor entre ells.

Una quinzena d'anys ha trigat Olympus/OM System a comercialitzar un objectiu macro llarg pels seus sistemes fotogràfics digitals si contem tant el protocol 4/3 com el m4/3, la història de l'evolució del disseny d'aquest element  és tan interesant que donaria per fer un article específic que em comprometo a escriure una mica més endavant.

RAW

Abans de res, recordar-vos que clicant sobre les imatges les podreu veure i/o descarregar a mida real processades amb Adobe Camera Raw i Photoshop, i just a sota veureu l'enllaç per baixar el RAW original per si el voleu revisar a casa. Ja us dic que en els arxius tractats he eliminat alguns pels i particules de pols que si apareixen en les imatges en brut, mai millor dit.

Així mateix, vull donar les gràcies als nois i noies de OM System per la confiança en un servidor, espero que les fotografies i els comentaris que trobareu en aquest article basats en la experiència a la vida real  ajudin als aficionats i usuaris de la marca a conèixer aquest nou objectiu i fer-se una idea de les seves capacitats.

RAW

Quan vaig veure el full d'especificacions d'aquest nou 90 macro vaig quedar sorprès per la  quantitat de característiques tècniques avançades que incorpora, faré un petit resum de les que més em van cridar  l'atenció: modus Súper-Macro per aconseguir una relació d'augment 2:1, estabilització d'imatge, segellat contra aigua i pols, possibilitat d'acoblament de multiplicadors de focal, enfoc intern, anell amb desembragament per enfoc manual, etc. Tot això fa que aquest no sigui un objectiu petit, sobre tot per una raó evident que veurem a continuació, de moment us deixo una foto de família amb el 60 macro per comparar. Per cert, una curiositat: quan treballo amb el 60mm normalment agafo el cos de la càmera amb les dues mans, però amb el 90 una d'elles se'n va a sota l'objectiu per tenir més precisió i comoditat.

El MZuiko 60 macro va ser presentat el gener del 2012. Sembla mentida que siguin tan diferents!

A l'agafar per primera vegada aquest 90mm em va sorprendre la lleugeresa en relació a la seva mida:136 mm de llarg, 69,8 de diàmetre i un pes de 453 grams, unes dimensions similars a objectius amb autofocus de focals semblants d'altres fabricants tot i que aquest MZuiko té un pes sensiblement menor.  Aquesta generositat de dimensions segurament ve donada pel seu esquema òptic, a la següent infografia podem veure que totes les lents estan agrupades en dos supergrups a cada extrem de l'objectiu com si d'un telescopi es tractés, segurament per aconseguir un factor d'ampliació tan elevat com 2:1 per un teleobjectiu de 90 mm. Imagineu-vos per un moment la meravella tecnològica que suposa un grup de lents movent-se per l'interior de l'objectiu a velocitats extremes buscant enfocament, estabilitzant la imatge i ampliant fins a 2:1, tot amb precisió absoluta i en mil·lèsimes de segon.

Si seguim amb la descripció física veurem que la rosca davantera per filtres i accessoris és de 62 mm i permet acoblar el  flaix STF-8 especial per macrofotografia, més endavant comentarem alguna coseta més d'aquest element. 

El mecanisme del diafragma el formen 7 pales que deixen un forat central arrodonit per aconseguir bells desenfocaments, sent el valor màxim de lluminositat de f/3.5 i el mínim de f/22. 

RAW

Al cos de l'objectiu trobem tres botons:  un per triar els modus macro, un altre per connectar l'estabilització d'imatge i un tercer anomenat L-Fn que permet activar una funció personalitzada que haurem adjudicat previament via menú. La baioneta posterior és metàl·lica amb pins electrònics i a l'interior podem veure la inscripció "Made in Vietnam". També trobarem els dos pins extres per l'acoblament opcional dels multiplicadors de focal, i si mirem pel forat del darrera veurem com la forma interior de l'objectiu està feta per adaptar-se a aquests accessoris mitjançant un forat cilíndric de parets completament tancades  amb una lent interior fixa per evitar el pas de particules o aigua a l'interior.

RAW

Així mateix, al cos exterior de l'objectiu al costat dels tres botons podem veure una àrea  llisa  que permet l'acoblament d'un anell de subjecció pel trípode, en aquest cas compatible amb el mateix que fa servir el zoom MZuiko 40-150 f/2.8 Pro, i que no ve de sèrie amb aquest 90mm macro. Si que trobem a la caixa acompanyant l'objectiu un para-sol plàstic  lleugerament cònic amb un botó pel desacoblament, molt pràctic, i una funda tova habitual en els últims objectius presentats pel fabricant. 

L'anell de subjecció per trípode és bàsic per obtenir imatges nítides a grans augments

Una vegada acabat el repàs físic, hi ha alguna característica d'aquest objectiu que voldria comentar en profunditat. Crec que òpticament els ingeniers no s'han estalviat res: aquest 90 mm consta de 18 lents que formen 13 grups, 8 d'elles estan fetes de vidres i formes especials amb un recobriment Zero d'última tecnologia per evitar reflexes i aberracions, a més d'una lent frontal amb un tractament especial per endurir-la i evitar ratlles i marques per cops. 

Per comparar, el 60 macro el formen 13 elements en 10 grups, sent 4 d'ells de tipus especials. Segurament aquest desplegament tecnològic està relacionat amb la funció exclusiva Súper-Macro que incorpora aquest nou 90 mm,  deixeu-me que us parli també d'aquesta novetat.

Ull d'agulla. Modus Súper Macro  activat, relació d'augment 2:1 
RAW

Aquesta funció Súper Macro la trobem disponible a l'interruptor de tres posicions present al cos de l'objectiu, les altres dos opcions d'aquest botó son per una banda  pel modus macro normal amb possibilitat d'enfoc limitat des de 25 cm fins a 50 cm, i per un altre per poder enfocar des de 25 cm a infinit. En el modus macro normal la relació d'augment màxima que es pot aconseguir és 1:1 aproximadament.

Ala de papallona. Modus Sùper Macro activat, relació d'augment 1,5 aprox.
RAW

Quan activem el modus Súper Macro la distància mínima d'enfocament baixa fins als 224 mm des del sensor, que es tradueixen en uns 80 mm des de l'extrem anterior de l'objectiu fins al subjecte a fotografiar. Això te l'avantatge que no estem molt a sobre del motiu i no tapem la llum. Quan activem el modus Sùper-Macro l'objectiu perd la capacitat d'enfoc a l'infinit i el diafragma mínim passa a ser f/5, i si treballem amb enfocament manual podem trobar l'escala de relacions d'augments al costat de les inscripcions de les distàncies a l'espai que apareix quan retirem cap enrere l'anell d'enfocament. Aquesta escala de relacions d'augment només és aplicable quan està activa la funció Súper-Macro.



Aquest 90mm macro incorpora estabilització d'imatge que podem activar amb l'interruptor específic que trobem al cos de l'objectiu, quan actua sumant-se al mecanisme anti-vibracions de la càmera podem guanyar fins a set passos de velocitat segons el fabricant. La meva experiència personal és que fent servir aquest 90 mm com a tele curt a pols per fotografiar subjectes llunyans he pogut obtenir imatges nítides fins a 1 segon d'exposició, quan fem macro a pols l'estabilització pateix més ja que tal com ens anem aproximant al subjecte s'accentuen les vibracions. Tot i això he pogut fer fotos acceptables amb la càmera a la mà a relacions d'augment al voltant de 1:1 amb temps d'exposició de 1/20 segons. No sembla molt, però ja us dic que sí ho es, sense estabilització estaríem necessitant velocitats per sobre de 1/250 seg. per que les imatges no sortissin trepidades.


1/30 seg, amb la càmera a la mà.
RAW

Ja que he començat a explicar l'experiència d'ús de l'estabilitzador d'imatge, continuarem amb altres aspectes. L'autofocus d'aquest 90mm combinat amb la OM-1 m'ha semblat molt ràpid i àgil, més que qualsevol altre macro que hagi provat abans. Normalment faig servir un únic punt d'enfocament, el sùper-petit, i per donar més facilitats al procés de trobar focus procuro posar-lo a sobre d'una zona amb cert contrast. 

L'apilament d'enfoc genera com a resultat un arxiu només en format jpg

Aquest objectiu treu profit d'algunes característiques que ofereix la càmera molt interesants per fotografia d'aproximació. La principal seria l'apilament d'enfoc, és a dir, la càmera pren una sèrie de fotografies, fins a 15 en el cas de la OM-1, en que mou lleugerament el punt d'enfocament de manera automàtica en cadascuna d'elles segons les nostres preferències i crea amb les parts enfocades una  imatge final amb un àrea nítida més ample. Aquest apilat d'enfoc el podem fer servir combinat amb el modus Súper-Macro per crear imatges de subjectes molt petits amb tot enfocat, com el cargol d'uns 5mm a sobre la molsa de la imatge superior

L'apilament d'enfoc genera com a resultat un arxiu només en format jpg.

L'apilat d'enfoc, a banda de fer-lo servir per enfocar tots els elements que apareixen a la imatge,  també el podem utilitzar per crear àrees ben diferenciades d'enfoc i desenfoc encara que estiguin molt properes obtenint un efecte tipus diorama. Per aconseguir-ho és aconsellable fer l'apilat d'enfoc a diafragmes baixos, per exemple f/5.6, i configurar via menú l'opció de que la separació del punt d'enfocament entre imatges sigui curta. 
Si us fixeu a la imatge superior, els botons de la part posterior estaven a un parell de centímetres del rodet de fil, però ja apareixen completament desenfocats. Evidentment aquesta funció no és exclusiva pel 90 macro, però aquest objectiu dona moltes facilitats per que obtinguem allò que busquem de manera ràpida i amb qualitat.

Imatge d'alta resolució a mà, 1/15 seg. de velocitat.
RAW


Una altra funció que s'aprofita de la qualitat d'aquest objectiu és la imatge d'alta resolució. Si disparem a diafragmes mitjos la nitidesa i el detall resultant és impressionant, si ampliem la imatge al 100% o més els 50 milions de píxels plens de detall de les fotografies a pols o els 80 amb trípode que dona la OM-1 semblen que no s'acaben mai, com podem veure a la imatge superior. 
I ja que parlem de diafragmes, m'ha sorprès positivament la bona qualitat d'imatge d'aquest objectiu quan fem servir valors de número f alts, és com si d'alguna manera els ingeniers haguessin aconseguit reduir l'efecte de la difracció que treu qualitat a la imatge quan fem servir diafragmes molt tancats. S'ha de tenir en compte que a mateix valor de número f, un objectiu de 90mm té menys àrea enfocada en profunditat que un de 30 o 60mm (se'n diu profunditat de camp), i és necessari tancar més el diafragma per aconseguir una certa amplada d'àrea enfocada, sobre tot si el subjecte no està perfectament plà. Val la pena clicar a la imatge inferior disparada a f/22 i relació d'augment propera a 1:1 per comprovar que la qualitat d'imatge es manté!

En realitat aquest 90 mm és un objectiu de sistema, és a dir, forma part d'un conjunt més gran d'elements pensats i creats amb un propòsit concret, en aquest cas l'anomenada macrofotografia en totes les seves variants al més alt nivell de qualitat. Pot ser OM System ha cregut que després de la presentació de la OM-1 ha arribat el moment de tancar el cercle i presentar l'objectiu definitiu per tenir unes eines fotogràfiques que cap altre fabricant pot igualar en quant a pes, mides i poder d'augment. El que veiem a la imatge inferior és el somni de qualsevol aficionat a la fotografia d'aproximació, no només dels usuaris d'OM System: qualitat d'imatge professional amb infinites possibilitats de configuració amb un pes de conjunt inferior als 1500 grams.


Si parlem de sistema, els multiplicadors de focal son una part molt important per fer un equip absolutament versàtil. Tot i que son elements opcionals, tant el MC-14 com el MC-20 han sigut tinguts en compte pel fabricant quan van dissenyar aquest nou 90 macro. Ja us dic d'entrada que personalment li posaria el 1.4X enganxat amb pegament per sempre més, la qualitat d'imatge no se'n ressent i guanyem en distància focal, poder d'ampliació i distància al subjecte fotografiat amb una minsa pèrdua de lluminositat. Us deixo un parell d'exemples amb cadascú dels multiplicadors:

Feta amb el multiplicador de focal 1.4X  MC-14
RAW

Feta amb el multiplicador de focal 2X  MC-20
RAW

Com ja s'ha dit abans, els multiplicadors de focal també serveixen per guanyar poder d'augment. És impressionant saber que està al nostre abast fer ampliacions fins a 4 vegades la mida real fent servir el 90 macro i el multiplicador MC-20, estem entrant ja en el món de la microscòpia! La lluminositat mínima amb aquest accessori seria de f/7.1, i recomano tancar un pas o dos el diafragma per continuar tenint una qualitat d'imatge excelent. Recordeu que si a màxima ampliació la zona enfocada és molt estreta tenim disponible la funció d'apilament d'enfoc per fer-la més gran! 
L'altre accessori que completa el conjunt és el flaix específic per macrofotografia. El STF-8 proposat per la marca disposa de funció TTL i dos capçals mòbils  que el converteixen en una eina extremadament versàtil i fiable que ens pot il·luminar el subjecte principal tant a la natura com en els nostres microbodegons.  Recordeu que  l'apilament d'enfoc també permet fer servir el flaix per il·luminar cadascuna de les imatges que prendrem, consulteu el manual de la càmera per més informació!

RAW

En quant al comportament òptic hi ha poca cosa dolenta a dir. El vinyetatge passa desapercebut, tot i que és present a f/3.5,  és molt discret i a f/5.6 desapareix. No he notat deformacions a les imatges, i les aberracions cromàtiques tampoc han aparegut tot i que en ocasions vaig buscar-les expressament per veure el comportament de l'objectiu posant negres al costat d'altes llums.

RAW

L'aspecte dels punts de llum desenfocats és molt maco, creant rodones lliures d'artefactes estranys que podem aprofitar per les nostres composicions. En realitat podria dir que m'ha agradat molt l'aspecte dels desenfocaments en general, amb una suavitat en les transicions que els fan molt agradables visualment.

RAW

I ja anem acabant. Aquest MZuiko 90mm macro te dos personalitats ben diferenciades per satisfer tant als amants de la caça fotogràfica a la natura com als que prefereixen treballar a casa fent servir grans relacions d'augment. Son dos tipus absolutament diferents de fotografia que aquest objectiu pot resoldre a la perfecció. Per exemple, quan treballem amb la càmera a la mà fotografiant abelles al camp agrairem l'estabilització d'imatge o la possibilitat d'afegir multiplicadors de focal, mentre que si volem fotografiar el mecanisme d'un rellotge a sobre de la taula del menjador de casa farem servir l'anell pel trípode i el modus Súper-Macro. 

Sincerament, aquest objectiu m'ha agradat molt després d'uns dies de convivència a la vida real. Les raons serien el bon comportament amb els multiplicadors de focal, l'aprofitament d'algunes funcions de càmera com l'apilat o la imatge d'alta resolució, la qualitat d'imatge, la rapidesa i precisió de l'enfocament, el bon comportament de l'estabilització d'imatge i la funció Súper-Macro, totes elles el converteixen en una luxosa eina de precisió per macrofotografia. Lo del luxe també serviria pel preu oficial anunciat, 1499 €, en realitat similar als últims objectius presentats per altres fabricants per càmeres sense mirall i que, no ho oblidem, només arriben a ampliacions 1:1.

Aquest MZuiko 90 macro ha vingut per ser la nova referència en macrofotografia, penso que hi ha objectius que per si sols justificarien l'ús d'una marca de càmeres determinada i aquest seria un bon exemple per la seva qualitat i versatilitat.
Res més, moltes gràcies per la vostra visita i us deixo unes quantes imatges de mostra més.
Salut i Fotografia!!

Editat per incloure una petita comparativa.
A causa d'algunes informacions contradictòries pel tema resolució, he fet unes petites proves comparatives entre el 90 macro i el 60. En primer lloc, us deixo la plantilla que he fet servir on he marcat l'àrea que després veureu ampliada. En el moment de fer la foto el 90mm estava a situat 1,5 m de distància del paper  i el 60 macro a 1 metre aproximadament.


A continuació deixo dos retalls al 100% de la cantonada a f/8 


i el mateix del centre, també a f/8

No poso més imatges de mostra per que el comportament és molt similar entre tots dos objectius a qualsevol valor de diafragma, crec que la qualitat d'imatge és extraordinària. Pot ser la única diferència és que a f/16 i f/22 el 90 macro és una mica més nítid per que no es veu tan afectat per la difracció. 
No obstant, he fet un altre prova a relació d'augment 1:1 i veurem ampliada l'àrea senyalada a la següent imatge:


Cada una de les línies fa 1 mm d'ample, i el que veiem son les fibres del paper tacades per la tinta. El 60 macro estava en modus de relació d'augment 1:1 i el 90 en modus SùperMacro i relació d'augment també 1:1:



Aquí si que el 90 macro es mostra més nítid i és evident una petita diferència entre ells. Podriem dir que tots dos objectius donen una altíssima qualitat d'imatge, però el 90 és una mica millor, només una mica, en grans ampliacions.

Res més, ha sigut un plaer i ara si deixo unes quantes imatges més de mostra.



RAW


RAW

RAW

RAW

RAW

RAW

RAW



RAW

Prova objectiu Olympus MZuiko 12-200 f/3.5-6.3


El febrer de 2019 Olympus va presentar aquest nou objectiu tot terreny amb un rang de focals molt extremes, des de 12 fins a 200 mm!. La marca  ja disposa de dues referències en aquest segment, el MZuiko 14-150 II i el 12-100 F4 Pro, i inicialment aquesta nova lent no em va cridar molt l'atenció, sincerament. Però pensant en les seves característiques, vaig adonar-me que en teoria arreplega quasi totes les virtuts dels seus germans citats anteriorment amb el tele encara més potent i una mida i pes continguts . Per això em va picar la curiositat i gràcies a l'amabilitat dels nois i noies d'Olympus Espanya he pogut disposar d'una unitat durant uns dies per poder explicar-vos les meves experencies i impressions.




Com ja és norma en aquesta casa, si cliqueu damunt de cada imatge us portarà a l'original a mida real que podeu descarregar, sense trampa ni cartró :-). Están disparades en format RAW i processades amb Photoshop, bàsicament per ajustar nivells i intensitat de color.

Comencem!

Editat: la prova original d'aquest objectiu la vaig fer el 2019, però he afegit al final d'aquesta entrada una actualització a data desembre 2022 amb l'experiència d'us amb la nova càmera OMSystem OM-1, crec que valdrà la pena comentar cosetes noves!





Només agafar aquest 12-200 em va cridar l'atenció la mida i lleugeresa, la veritat és que l'esperava més gran i pesat.  Aquí teniu el lloc oficial i aquí aquí  trobareu més informació tècnica interessant. Quan el muntem a l'Olympus EM1 MKII que he fet servir en aquesta prova el pes total del conjunt es queda en 1060 gr., una xifra baixa per tot el que ofereix. La longitud de l'objectiu  és de 99,7mm i el diàmetre de 77,5, amb una rosca per a filtre de 72mm. Com a curiositat, li podem muntar un portafiltres tipus Cokin P i no enfosqueix les cantonades a la focal de 12mm, una bona notícia per als amants dels paisatges que fan servir filtres.



Aquest zoom te 16 lents en 11 grups, 3 d'elles són asfèriques i unes quantes més són especials, us deixo a sota un diagrama on s'especifica els diferents tipus i posició. Realment la tècnica òptica aplicada a fotografia ha avançat molt, un objectiu així era impossible fa uns anys amb un mínim de qualitat!


Una altra bona notícia és que aquest 12-200 està segellat contra aigua i pols, per la qual cosa és recomanable que faci parella amb un cos de càmera que també ho sigui per aprofitar al màxim el seu potencial. Us deixo una altra infografia on apareixen les zones segellades:



Pel que fa al diafragma, disposa de 7 pales i la part interior de l'orifici està arrodonida per aconseguir un desenfocament més bonic. La veritat és que la qualitat del bokeh o part desenfocada m'ha sorprès per la seva qualitat, sense artefactes estranys i degradats suaus sobretot quan utilitzem focals llargues i diafragmes oberts, molt en la línia dels últims Zuikos que han anat apareixent:



Això és especialment evident quan fem fotografies d'aproximació gràcies a la seva distància mínima d'enfocament. A 12mm de focal, aquesta distància és de 22cm. des del sensor al subjecte, i a 200mm de focal la distància mínima és de 70cm, amb la qual cosa podem intentar macros de flors i animalets amb fons desenfocats si disparem a diafragmes oberts com podem veure a la imatge inferior:



Per altra banda, si volem fer fotos d'aproximació amb bona  qualitat d’imatge n’hi haurà prou amb tancar un parell de passos el diafragma, al voltant de f/8. Recordeu que si no tenim suficient ampliació amb l'objectiu, la càmara ens ofereix la funció "Teleconvertidor digital" que amplia 2X la imatge original, podeu veure un petit tutorial que vaig fer sobre el tema clicant aquí.



Així mateix, en situacions amb poca llum com interiors o nocturnes, l'estabilitzador d’imatge de la càmera i la focal mínima de 12mm permeten disparar a 1 segon a pols obtenint imatges nítides sense necessitat d'augmentar gaire la sensibilitat:



Amb el zoom totalment estès tenim l'equivalent a un teleobjectiu de 400 mm en càmera de rodet, cosa que ens permetrà prendre alguna imatge d’animals a la natura com un conillet despistat o un ocell confiat:




Però la versatilitat d'aquest objectiu també ens ajudarà en els nostres passejos fotogràfics per la ciutat. En posició angular podem prendre imatges sense cridar l'atenció, literalment estem dins de l'escena:




En posició de teleobjectiu podem fer-lo servir per diverses finalitats, com per exemple per retrats robats


O bé per comprimir els plans i donar sensació de profunditat triant un punt de vista adient:


L'única pega que li podem posar a aquest objectiu és que és poc lluminós, però això el podem solucionar fàcilment pujant una mica la sensibilitat. Personalment no tinc problema a treballar amb ISO automàtic i mode P quan vaig sense rumb fix pels carrers ja que d'aquesta manera tan sols m'he de concentrar a enfocar i disparar! Per cert, l'enfocament d'aquest 12-200 és intern i del tipus MSC, molt silenciós i optimitzat per vídeo. Fins i tot en situacions amb poca llum ambient aconsegueix enfocar de manera ràpida, sobre tot si l’estem fem servir en focals angulars.



També m'ha sorprès el comportament força correcte quan he ficat altes llums dins de l'enquadrament ja que apareixen pocs flares i artefactes, com a la imatge inferior. Cal tenir en compte que els objectius amb un alt nombre de lents no són els més apropiats per a aquest tipus de fotografies, però tot i així aquest objectiu s'ha comportat amb dignitat. L'estrelleta del sol apareix quan tanquem el diafragma a F11 o més, millor si tapem parcialment el sol :-)


En quan a deformacions òptiques, a 12 mm de focal la trobem en forma de coixí i pràcticament desaparaeix al voltant dels 20mm, a la resta de focals podriem dir que pasa desapercebuda. El vinyeteig està molt controlat a qualsevol focal i difragma, inclús a 12 mm i f/3.5, que és on es nota una mica. Les aberracions cromàtiques passen desapercebudes, així com l'absència de flares quan fiquem altes llums dintre de l'enquadrament, aquestes son les aventatges dels dissenys i avanços en fabricació aplicats als zooms moderns comparats amb similars de fa uns anys!


Anem fent una mica de resum. Aquest MZuiko ED 12-200 F:3.5-6.3 és un objectiu fet a mida per aquelles persones que volen anar lleugeres de pes i a la vegada no volen renunciar a fer fotografies de qualitat sense limitacions tècniques ja que és capaç de fer una mica de tot amb bons resultats. És ideal per viatgers i pels amants de caminar entre muntanyes, però també pels que surten de caça fotogràfica pels carrers de la ciutat.




Degut a la seva humil lluminositat i al seu potent zoom equivalent a un 400 mm cal canviar una mica el xip quan utilitzem aquest objectiu. És bo treballar amb un pas més de sensibilitat per poder tenir velocitats de disparo normals, i també és recomenable tancar un pas el diafragma per millorar la qualitat d'imatge quan estem a focals per sobre dels 150 mm.


Com a virtuts principals d'aquest 12-200 destacaria la versatilitat, els bonics desenfocaments tot i ser un objectiu no gaire lluminsós i la possibilitat de fer fotografia d'aproximació. Aixó el converteixen en un seriòs candidat a ser l'objectiu triat pel dia a dia o bé quan no sabem que ens trobarem en les nostres sortides urbanes o a la natura.

Els enemics d'aquest objectiu estàn també al catàleg de la marca, però em sembla que aquest plus de focal respecte al 14-150 o de pes i mida respecte al 12-100 F4 el fan molt atractiu per a molts usuaris, un servidor entre ells.  Aquest 12-200 no pot competir amb objectius fixos específics per a tasques concretes, però compleix dignament amb multitud d'usos i en això és un campió. 


Com sempre, no doneu gaire crèdit al que diu un servidor i si podeu provar-ho a la vostra botiga habitual per treure les vostres conclusions. Moltes gràcies per arribar fins aquí i com sempre, ha estat un plaer!.

Actualització a data desembre 2022.
Després de tres anys des de la prova inicial aquest 12-200 ha confirmat les impressions que heu pogut llegir. Darrerament és l'objectiu que porto a la bossa per defecte a tota hora, tot i que de vegades sento una mica de nostàlgia i agafo un parell d'objectius fixos més o menys curts per no perdre les arrels. Però m'agrada molt l'estètica de les imatges dels teleobjectius i aquest zoom s'apropa a l'objectiu ideal per tot portar.

A més, l'aparició de la nova càmera OMSystem OM-1 aquest 2022 amb les seves millores en l'enfoc, processador, i d'altres, ha fet que el 12-200 funcioni encara millor en situacions de poca llum o per encertar l'enfocament en detalls amb  poc contrast. Tot plegat fa que, sobre tot en interiors mal il·luminats, s'aprecia una millora respecte a la càmera Olympus EM1 MKII que vaig fer servir a la prova original d'aquest 12-200 feta l'any 2019.


Per la resta, no puc si no confirmar les conclusions originals que comentava més amunt i insistir en aquest parell de recomanacions: quan fem servir aquest 12-200 és bó pujar un pas la sensibilitat i quan fem servir focals per sobre de 150mm la qualitat d'imatge millora si disparem a F/8. 

La col·lecció d'imatges de tot tipus que he anat formant fent servir aquest 12-200 és considerable, i moltes em fa sentir satisfet del resultat. Per un practicant de la fotografia casual com jo, aquest 12-200 és una eina ideal, i gràcies a les bondats de les càmeres actuals ni tan sols és un problema la humil lluminositat d'aquest objectiu, s'ha convertit en un bon amic per gaudir de La Fotografia.

Gràcies de nou!