TRANSLATE - TRADUCTOR

Prova objectiu Voigtländer Nokton 25 mm F:0.95

 

Feia temps que volia tastar un objectiu amb diafragma mínim per sota del valor simbòlic de F:1, una reduïda i exclusiva família de lents amb unes característiques tan especials que requereixen fins i tot una manera diferent d’actuar amb la càmera per treure’ls tot el profit. Així que vaig córrer la veu a les xarxes i la màgia es va produir: el Voigtländer Nokton 25mm F:0.95 versió 1 que he fet servir per la prova ha arribat a les meves mans gràcies a l’amic David Alvarez Planas que molt amablement m'ha deixat durant unes setmanes la seva unitat per fer parella amb la bella Olympus Pen F i poder complir així el desig de provar-ho amb tota la calma del món i compartir el resultat i la experiència amb vosaltres. Gràcies David!

Com sempre, si cliqueu a sobre de les imatges de mostra s'obriran a mida real per veure-les o descarregar-les i a sota trobareu un enllaç per baixar el RAW original i jugar amb ell. He de dir que aquesta ha sigut una prova una mica especial i arriscada per que totes les imatges que veureu estan fetes a diafragma 0.95, i les monocromàtiques  (blanc i negre) son JPG directe de càmera. Passeu, passeu, anem a gaudir una estona de fotografia a l'estil clàssic!



La firma Voigtländer va fer una aposta forta pel format m4/3 i va desenvolupar una família d'objectius d’alta lluminositat exclusius per aquest sistema. Si entrem al seu catàleg veurem que son només per aquesta baioneta, no els fabriquen per altres muntures i formats de sensor com sí fan altres fabricants. És aquesta exclusivitat de desenvolupament pel format m4/3 la que ha permès, segurament, el fet de que tot i el diafragma mínim per sota del valor F:1 l’objectiu no sigui massa gran i pesat per entrar dintre de la filosofia del sistema en quant a portabilitat i discreció, a més de qualitat. Per aixó no existeixen molts similars de lluminositat 0,95 o fins i tot 0,80 per les càmeres sense mirall i sensor de 24 x 36mm en quant a mida, pes i preu, segurament el seu gigantisme i alt valor econòmic desaconsellan als fabricants el seu desenvolupament i comercialització, tot i que hi han excepcions també a preus excepcionals.

Descarregar RAW

Aquest Voigtländer 25mm F:0.95 no té enfocament automàtic, és a dir, hem d’enfocar manualment girant l’anell central que trobem al mig del cos de l’objectiu. Per sort les càmeres Olympus han anant incorporant al llarg del temps una sèrie d’avanços tècnics  per fer més fàcil  l'ús d'objectius d’enfoc manual ja que ens ofereixen ajudes per encertar el focus i estabilitzar la imatge entre d’altres, en aquest tutorial podeu veure com configurar-les per treure el millor rendiment en aquest sentit.


Descarregar RAW


Ja sabeu que les Olympus del sistema m4/3 permeten treballar amb objectius manuals o sense pins electrònics en modus A, d'aquest manera nosaltres triem el valor de diafragma a l’objectiu i la càmera busca de manera automàtica la velocitat. A més, si triem ISO Auto, també podem treballar en modus S de prioritat de velocitat, és a dir, nosaltres establim una velocitat que queda fixada, després un valor de diafragma i la càmera triarà automàticament la sensibilitat. Per suposat, també podem treballar en modus M posant nosaltres manualment velocitat, diafragma i sensibilitat.


L’objectiu Voigtländer Nokton 25mm F0.95 en la seva primera versió, que és la que he provat, pesa 410 gr. i fa 70 mm de llarg per 58 mm d’ample. El diafragma té 10 laminetes i tanca des de F:0.95 fins a F:16 amb clics intermedis: impressiona veure 9 xifres a l’anell d’apertures, una característica que poden oferir molt pocs objectius. La distància mínima d’enfoc és de 17 cm des del sensor, o sigui, uns 8 des de la part davantera de l’objectiu que permeten fer cosetes molt dignes ja dintre de la fotografia d’aproximació fins a valors d’augment de 0.4X i que combinat amb diafragmes molt oberts donen imatges d’una estètica molt cremosa i atractiva, si em permeteu l’expressió. 


Descarregar RAW


L’esquema òptic està format per 11 lents distribuïdes en 8 grups i el fabricant no diu en cap moment que estigui protegit contra l’aigua i la pols, comte amb això. La rosca per filtres és de 52 mm, el para-sol ve de sèrie i haurem de vigilar per no perdre la tapa davantera per que cau amb molta facilitat. A la part posterior apareix la inscripció “Made in Japan” i a l’encaix metàl·lic posterior encara podem llegir “Cosina CO, LTD”.


Descarregar RAW

Una  vegada repassat el tema tècnic anem amb les experiències d'us. El primer que vaig fer al muntar l'objectiu va ser activar l'ajuda a l'enfoc manual a la càmera, el Focus Peaking, per que penso que és més efectiu que la lupa per treballar amb la càmera a la mà i després vaig connectar la estabilització d'imatge tal com s'explica al tutorial citat més amunt, d'aquesta manera el percentatge d’imatges enfocades i no trepidades augmenta enormement. Comparteixo un parell de trucs que m'han funcionat bé: el ressalt del Focus Peaking per les zones enfocades funciona millor si sobreexposem la imatge una mica, encara que sigui només per enfocar a ma, i en quant a la estabilització d'imatge, que permet fer fotos a pols fins a mig segon d'exposició, és millor prémer uns instants a mitges el disparador per donar temps a que actuï el mecanisme ant vibracions i a continuació polsar a fons per fer la foto. 



Descarregar RAW

Ho confesso, aquests dies he disparat només a diafragma F:0.95 per aprofitar al màxim allò que aquest objectiu pot oferir que el fa diferent de la resta, la seva alta lluminositat. Aquest diafragma mínim tan baix fa que estigui molt indicat per dos circumstàncies molt concretes: quan hi ha molt poca llum ambient o bé quan volem obtenir desenfocs potents ja sigui per un tema estètic o per discriminar el subjecte del fons.

La fotografia nocturna o de interiors, allà on hi ha poqueta llum, és un dels hàbitats on millor es mou aquest Voigtländer. Podem aprofitar el diafragma mínim per baixar la sensibilitat i guanyar qualitat d'imatge, o bé pujar la velocitat per congelar el moviment dintre del possible. La nit no és un impediment per fotografiar amb aquest objectiu!


Descarregar RAW

Els desenfocs tan potents que obtenim a diafragma obert fa que aquest objectiu sigui especialment vàlid per retrat i quan més a prop del subjecte, millor! En aquestes circumstàncies és molt important assegurar l'enfoc a l'ull més proper a càmera, la recomanació és: una vegada afinat l'enfoc fer ràfegues curtes  al disparar per assegurar que al menys una de les imatges fos correcte, en tot cas no hem de fer només una foto per que la profunditat de camp és mínima i disparant a pols és molt fàcil perdre el punt d'enfocament!


Descarregar RAW

Però també és un objectiu que funciona bé per fotografia de carrer, de fet dona una estètica molt particular si fem servir aquest diafragma de 0.95 ja que inclús amb subjectes una mica llunyans aconsegueix separar-los del fons desenfocat, donant una sensació de tridimensionalitat molt particular, tot un camp estètic per investigar! No oblidem que estem disparant amb una càmera del protocol m4/3 i això que comento és tot un luxe que només podem aconseguir amb molt pocs i lluminosos objectius!


Descarregar RAW

Aquests dies ha sigut un goig passejar per la ciutat buscant motius on poder fer servir el desenfoc com un recurs estètic, sobre tot en imatges en que la perspectiva deguda al punt de vista triat ajuda a fer més evident aquest efecte.

 


Descarregar RAW

 

A la vida quotidiana aquest Voigtländer Nokton de 25 mm de focal serveix una mica per tot, de fet aquesta polivalència el fa molt indicat com a únic objectiu per portar sempre a la bossa i resoldre satisfactòriament qualsevol situació fotogràfica que aparegui davant nostre independentment de la quantitat de llum que tinguem en aquell moment. Els retrats d'ambient se li donen especialment bé, els plans mitjos de les persones son el seu plat fort!


Descarregar RAW

Afortunadament, les Olympus disposen de la funció d'obturació electrònica (ells li diuen disparo silenciós) que permet pujar la velocitat a valors molt alts, en concret la Pen F pot arribar a 1/16000 de segon. I per què volem velocitats tan altes? Doncs per fer fotos amb molta llum amb el diafragma totalment obert per desenfocar el fons. D'aquesta manera podem fer fotos amb molt desenfoc a la platja al migdia, amb un objectiu que no sigui tan lluminós i una càmera sense aquesta funció no seria possible desenfocar amb molta llum!


Descarregar RAW


Fins ara totes les imatges que hem vist van ser fetes a diafragma 0.95 per que és el plus que ens pot aportar aquest objectiu respecte a la competència, però no hem de pensar que les seves bondats s'acaben aquí. A diafragmes mitjos la qualitat d'imatge és altíssima, els anglesos fan servir una expressió que m'agrada molt per definir això dient que es tracta d'un objectiu molt esmolat. Ho podeu comprovar a la imatge inferior on veiem unes fulles fotografiades a diafragma  F:5.6:


Descarregar RAW



Però no tot son flors I violes. Aquest Voigtländer Norton 25mm F:0.95 no te pins electrònics i per tant no es comunica amb la càmera, això vol dir que aquesta última no aplica cap tipus de correcció d'imatge per eliminar els defectes que pugui generar l'objectiu. I son molt evidents aquestes incorreccions? A veure, enfosqueix una mica les cantonades a diafragma molt obert, i també deforma una mica la imatge en forma de coixinet, però son defectes molt lleus que la gran majoria de les vegades no requereixen intervenció per la nostra part. Cas apart serien les aberracions cromàtiques, molt intenses i molestes a diafragma molt obert en les línies amb molt contrast, allà on es toquen blancs i negres. Es poden fer desaparèixer si treballem aquest aspecte en el processat, però m'hauria agradat que no fos tan evident per que moltes imatges requeriran un tractament específic en aquest sentit. Un exemple seria la imatge inferior en que les llums presenten unes taques magentes que no hi eren a la escena real.


Descarregar RAW

Segurament relacionat amb aquestes aberracions cromàtiques, he de dir que no m'han agradat les imtages amb el sol dintre de l'enquadrament per que apareixen flares i una tonalitat general magenta que desmereixen la qualitat d'imatge. La recomanació seria fer servir el para-sol i mirar que la llum solar directa no entri a l'interior de l'objectiu. Deixo un exemple d'aixó que comento:


Cambiem una mica de tema per plantejar una pregunta que segur teniu al cap: com és de diferent aquest Voigtländer de 25 mm F:0.95 respecte del Olympus MZuiko 25mm F:1.2? És millor? És pitjor? Valen el que costen? Doncs gràcies a l'amic Jordi Gavaldà també he pogut disposar d'una unitat d'aquest  últim objectiu per comparar entre ells i mirar de respondre aquestes importants qüestions. De moment us avanço la primera conclusió: els amics són un tresor!



Com que una de les finalitats d'aquesta prova era veure com repercutia en la estética de les imatges l'us del diafragma F:0.95, a continuació deixo dos imatges comparatives fetes amb els dos objectius a diafragma completament obert per buscar diferències:





El meu comentari personal d'aquestes imatges és que la qualitat de totes dues és molt alta i similar entre elles, inclús les arees desenfocades o bokeh son molt semblants! Si que hi ha una petita diferència a favor del Voigtländer en quant al grau de desenfoc de les llums posteriors i de les lletres del libre, cosa per altre banda lògica sabent que el seu diafragma obre  un clic més.

Per poder comparar amb més criteri la qualitat d'imatge he retallat unes mostres al 100% de la cantonada extrema de la fotografia, allà on teòricament trobariem el pitjor comportament en aquest sentit. Un altre vegada no veig un guanyador clar, tot i que al revisar les imatges sempre tinc la sensació de que el MZuiko és una mica més nítid:


I ara dos imatges comparatives a tamany real. No he tret les aberracions cromàtiques, obriu-les i treieu les vostres conclusions. No oblideu que el MZuiko 25mm, la imatge que ve a continuació, és diafragma F:1.2 i per tant te una mica més de profunditat de camp que el Voigtländer donant una mioca més de sensació d'enfoc.

MZuiko 25mm F:1.2

Vonigtländer 25mm F:0.95

Però no ens enganyem, l'objectiu Olympus juga amb ventatge. A banda de l'enfocament automatíc, la càmera el reconeix i l'aplica les correccions que necessita per donar arxius completament optimitzats, segurament fins i tot els Raw estàn precuinats en aquest sentit. Amb el MZuiko tot és més fàcil i més ràpid, no hem d'oblidar que el fabricant s'esforça molt per que així sigui per que és el que esperen els usuaris d'un objectiu que costa algo més de 1000 euros. El Voigtländer no pot competir contra això, o pot ser no vol. Amb ell la filosofia és un altre, de fet combinat amb la Olympus Pen F fan la parella perfecta per que sembla que conviuen el millor dels mons analògic i digital, si em permeteu l'expressió, sobre tot si ens agraden les imatges en blanc i negre.


Descarregar RAW


Al final d'aquests dies de convivència amb el Voigtländer he de reconèixer que tot sortia més fàcil i ràpid que al començament. Ha sigut fonamental aprofitar les ajudes que oferia la càmera i configurar-les correctament per asegurar el focus en el lloc correcte disparant a F:0.95, el repte que m'havia proposat. Les sensacions que transmet l'objectiu quan es fa servir son molt bones: suavitat en els mecanismes, pes i mides correctes i una estètica retro que lliga amb el seu caracter. Però no és un objectiu que agradarà a tothom ja que és un pura sang que necessita de la màxima atenció al fotografiar i alts coneixements tècnics  per treure-li el millor rendiment. A canvi ens dona una estética basada en el desenfoc que cada vegada m'agrada més. Els 800 € que costa a botiga física nacional no em semblen exagerats si pensem en la seva qualitat, en realitat el problema per un servidor seria triar entre aquest o algun altre dels seus germans de lluminositat: m'atrauen el 10.5, el 17.5, el 42.5, inclús el Nokton 29 mm F:0.80, si no estic mal fixat l'objectiu comercialitzat més lluminós del mundo mundial.

Per acabar, no vull deixar d'agraïr novament la generositat d'en David i en Jordi per deixar-me els seus objectius, sou molt grans!

Gràcies també als que heu arribat fins al final, espero que aquesta estoneta de fotografia hagi valgut la pena, us aseguro que un servidor l'ha gaudit intensament!



Descargar RAW

4 comentaris:

Oriol Alamany Sesé ha dit...

Molt bon article i quins desenfocs més macos! La foto de la mà amb les glans és molt guapa.

Un comentari només, al principi (3r paràgraf) deixes entendre que per 24x36 no existeixen objectius d'aquesta lluminositat ja que serien enormes i costosos. Pero si que existeixen. Sense anar més lluny, el Nikkor Z 58mm f/0.95 Noct, una bèstia, realment enorme i costosa:
https://www.nikon.es/es_ES/product/nikkor-z-lenses/auto-focus-lenses/fx/single-focal-length/nikkor-z-58mm-f-0-95-s-noct
Però també n'hi ha alguns molt més econòmics i petits, com el TTArtisan 50 f/0.95 i el Mitakon Speedmaster 50mm f/0,95.

Jordi Gavaldà ha dit...

Quina entrada més bona! Molt!
Realment aquest objectiu, juntament amb la Pen-F fan una parella fantàstica!
Em dóna la sensació que et costarà tornar-lo a David!

Amb aquestes òptiques manuals de gran qualitat, amb la Pen-F, la fotografia es torna més romàntica, oi Martin?

Gràcies per aquesta tan bona entrada!!!!!

David Alvarez Planas ha dit...

Gràcies, Martin! Una revisió sobre el terreny excel·lent.
Aquesta òptica necessita d'una certa pràctica per poder aconseguir un enfocament correcte, quan dispares a f0,95. Per a mi va ser bastant frustrant les primeres vegades.
Les aberracions i aquesta tonalitat magenta són, efectivament, el pitjor d'aquest objectiu, però és que amb la PEN F, el que donen ganes és de fer fotos en B/N, amb la qual cosa el problema queda gaire bé solucionat.
M'apunto lo de disparar a ràfegues. Clar! Com no hi havia caigut! Així es facilita molt aconseguir que alguna foto en surti enfocada, perquè la distancia mínima d'enfocament és consagradament petita.
Lo dicho: Moltíssimes gràcies per l'esforç i la dedicacio!!
(per cert: magnifiques les fotos)

Màrius LG ha dit...

Brutal Martin.
Un gran treball, ara que venen els Reïs, a veure si es despenjen.
Si algu te dubtes, que s'ho faci mirar.
Gracies pel teu gran treball.
Salut.