TRANSLATE - TRADUCTOR

Prova objectiu OM System 20mm F:1.4 Pro

Descarregar RAW

Això s'anima, gràcies als amics i amigues de OM System he pogut disposar durant uns dies d'una unitat del nou i esperat  objectiu MZuiko 20mm F:1.4 Pro. Presentat a principis de novembre de 2021, es tracta del primer  producte que ja porta el nom gravat al cos dels nous propietaris de la divisió fotogràfica d'Olympus, OM System. Aquí podeu llegir la nota de premsa de la presentació, també podeu veure la pàgina oficial  així com el manual d'instruccions per descarregar, així  tindreu tota la info disponible.
Com sempre, si cliqueu sobre les imatges les podreu veure a mida real, processades per un servidor  fent servir Adobe Camera Raw i Photoshop, i a sota de cadascuna d'elles trobareu un enllaç per descarregar l'arxiu original en format ORF, el RAW d'Olympus.


Abans d'entrar a fons a la descripció i experiència d'us d'aquest objectiu, deixeu-me que comenti un parell de cosetes respecte a la nova empresa OM System i cap a on va  segons la meva opinió, es clar. Ja ha passat un temps des que el juny de 2020 es va fer oficial la venda de la divisió fotogràfica d'Olympus a l'empresa japonesa  JIP. Olympus es comprometia a "reestructurar" aquesta secció abans de la venda, cosa que es va traduir en l'acomiadament de molts treballadors,  mentre  JIP es comprometia a crear una nova companyia per tirar endavant el negoci. La inversió segurament va ser enorme i OM System, l'empresa creada per JIP per portar endavant la secció fotogràfica, voldrà treure rendiment de la manera més ràpida possible. Si continuen fent les coses igual que ho feia Olympus abans, sobre tot a nivell organitzatiu intern i de promoció de producte, els números no sortiran. Olympus va pecar de grandària durant els últims anys i no va saber adaptar-se a la davallada del mercat fotogràfic. Fer presentacions presencials per centenars de persones vingudes de tota Europa allotjades durant mols dies amb tot pagat amb la despesa que això suposa ja no te sentit a l'era internet. Aquestes decisions preses al Japó al més alt nivell junt una línia de producte erràtica fent algunes de les seves càmeres cada vegada més grans, però amb un sensor petit molt lluny de la filosofia Maitani, van fer que les vendes no fossin les desitjades per mantenir les despeses de l'empresa i van entrar en pèrdues. 

Descarregar RAW

També us dic que si totes les delegacions d'Olympus haguessin funcionat igual de bé com l´espanyola segurament no s'hauria arribat a aquesta situació: el seu dinamisme i atenció a l'usuari era l'enveja del sector, l'equip humà que van construir va ser genial i molt efectiu, però per desgràcia no va ser la norma a la resta de delegacions nacionals d'Europa i pot ser del món. 
Suposo que OM System no vol caure en els mateixos errors i han de fer les coses de diferent manera. Atenció, he dit fer les coses, els procediments i màrqueting, que no els productes. Aquests han demostrat al llarg del temps que tenen un grup cada vegada més gran de fidels seguidors, un servidor entre ells, que creiem que un sensor petit ha d'aportar avantatges en quant a mida, pes i preu respecte a càmeres amb sensor molt més gran. Ja sabeu, la filosofia Maitani de les tres M: més petit, millor, més barat. I en aquest nou objectiu de 20 mil·límetres F:1.4 trobem senyals de que efectivament, algunes coses estan canviant. La primera vegada que va aparèixer al full de ruta d'objectius va ser al setembre de 2021, marcat en verd, junt amb un zoom 40-150 F:4 Pro, i com a futuribles veiem un macro del voltant de 100 mm i un parell de zooms més de l'entorn de 50-150 mm:


Tot i ser de la gamma Pro, aquest 20mm no te anell d'enfoc manual retràctil ni botó L-Fn com si tenien els anteriors MZuikos de l'era Olympus, aquí ja veiem un parell de diferències importants, i personalment  us dic que no els trobaré a faltar ja que pràcticament no els feia servir mai en els objectius que si ho porten. A la caixa tampoc trobem  bossa de transport groixuda (malament), però si un para-sol de pètals que hauria d'acompanyar sempre qualsevol objectiu i no s'hauria de vendre per separat (bé). 

Descarregar RAW

Aquest 20mm pesa 247 grams i té unes mides de 61.7 mm de longitut per 63.4 mm de diàmetre. La rosca per filtres davantera és de 58 mm i incorpora 11 elemts óptics montats en 10 grups. Vuit d'aquestes lents son especials per minimitzar aberracions i deformacions, i el seu recobriment denominat Zero lluita contra els reflexes i artefactes visuals estranys. El diafragma és de 9 làmines amb forat central arrodonit, tancant des de F:1.4 fins a F:16.  








La distància mínima d'enfoc és de 25 cm des del sensor, que  es converteixen en 15 cm reals des de la part davantera de l'objectiu. Això fa que l'ampliació màxima sigui de 0,22 x equivalent en càmeres de rodet, suficient per retratar alguna floreta o insecte gran. Com que és un objectiu de la gamma Pro està preparat per resistir esquitxades d'aigua i pols, una garantia de durabilitat en el temps. L'únic mecanisme mòbil que trobem en aquest objectiu és l'anell d'enfocament, res més. Per descomptat, la muntura és metàl·lica i a la part interna de la mateixa podem llegir la inscripció "Made in Japan". Una lent fixa tanca la part posterior evitant l'entrada de partícules i/o aigua a l'interior de l'objectiu. Aquesta ha sigut la descripció física, construcció i característiques de l'objectiu, ara anem a veure el seu comportament a la vida real.

Descarregar RAW

Ja sabeu que la fotografia de carrer m'agrada molt i penso que aquest objectiu és ideal per això. Passejar per la ciutat amb la càmera i un objectiu fix és per mi un goig i a la vegada una necessitat. La tria de quin objectiu portar és de vegades un problema, l'ideal seria un zoom F:1 de distància focal 10-200 mm, però com que de moment això és impossible (tot arribarà...) hem d'afinar en qué és el que volem abans de sortir de casa. Per sort l'oferta d'objectius de focal similar a aquest 20mm és enorme dins del protocol m4/3 i segur que podem trobar el que millor s'adapta a la nostra manera de fotografiar. Sincerament, després de tantes proves d'objectius i càmeres tinc la tendència a treure el millor de cada producte segons la meva manera de fotografiar, però això és perillós per que si no vigilo puc obviar allò que no se li dona tan bé i insistir en el que fa millor per tal de generar fotos boniques.

Descarregar RAW


Seguim. M'ha agradat aquest objectiu per que la seva focal ens mostra les coses de manera natural, molt semblant a la visió humana, no costa gens composar sense haver de traduir mentalment com quedaría l'escena que tenim al davant  si l'objectiu fos més angular o tele. Simplement mirem pel visor i veiem les coses de la matèixa manera que l'ull nu, és la nostra feina seleccionar el fragment de la realitat que volem mostrar de manera que la composició dels elements sigui atractiva a la vista, ni més ni menys.

Descarregar RAW

Gràcies a la seva lluminositat mínima de F:1.4 la nit o els interiors no són cap problema per seguir fotografiant. Aquesta diferència respecte a un objectiu F:2.8, per exemple, es tradueix en dos passos complets més de velocitat per congelar el moviment o bé treballar a sensibilitat baixa amb motius estàtics per mantenir una alta qualitat d'imatge. Quan manca la llum i treballem a F:1.4 hem de vigilar que el punt d'enfocament estigui sobre el punt d'interès ja que la profunditat de camp és mínima! En aquestes circumstàncies és imprescindible activar l'estabilització d'imatge si disparem a pols, és relativament fàcil obtenir imatges nítides a 1 segon d'exposició i amb una mica de sort i sense respirar es pot estirar fins a 2 segons com la imatge inferior feta pràcticament de nit encara que no ho sembli:

Descarregar RAW

Evidentment aquest objectiu és fantàstic per molts altres tipus de fotografia. Tot i que per la seva focal està a la línia divisòria entre el que podríem considerar angulars i teles, gràcies a això podem fer amb ell el que anomeno retrats d'ambient en que les persones no apareixen aïllades sinó recolzades pel seu entorn immediat:

A la xemarreta diu: "Tenim morro (ep, fregit)" És una de les noies que em posa els tallats al bar del Círcol a Badalona.
Descarregar RAW

Gràcies també a la seva alta lluminositat i la curta distància mínima d'enfoc podem fer a la cuina de casa bodegons d'estudi  amb enfoc selectiu si fem servir el diafragma molt obert. A més, necessitarem molt poc espai per muntar la paradeta, amb un objectiu més llarg no seria així:

Descarregar RAW

Però no només del desenfoc viu el fotògraf. Quan necessitem precissió en el detall tindrem una altíssima qualitat d'imatge tancant diafragma a F:5.6 o F:8:

Descarregar RAW

En quant a aspectes negatius, res significatiu a comentar. L'enfoc automàtic és precís i silenciòs, encara que hi hagi poca llum. Les aberracions cromàtiques amb prou feines es deixen veure a F:1.4, el valor més compromés en aquest aspecte sobre tot quan hi ha zones d'alt contrast com podrien ser bombetes a la nit: 

Descarregar RAW


No he apreciat deformacions óptiques, les línies rectes es veuen perfectament paralel·les als marges. Tampoc he apreciat enfosquiment a les cantonades a diafragma completament obert, de fet en alguns processats li he afegit per donar-li més caràcter a la imatge:

Descarregar RAW

També és relativament fàcil amb aquest objectiu fer aparèixer estrelletes de llum quan fiquem el sol dins l'enquadrament i fem servir un diafragma tancat com F:11 o F:14. Això si, és millor que no aparegui sencer, si podem ens movem una mica per tapar-lo parcialment i veurem com apareixen els raigs, dos per cada lamineta del diafragma:

Descarregar RAW


També volia comentar que aquest MZuiko 20 mm F:1.4 admet molta màscara d'enfoc i m'explico a continuació. Hi ha objectius, y tinc al cap algun de l'altre gran fabricant de càmeres m4/3, que sembla que donen una nitidesa extraordinària ja en els RAW per que deuen estar pre-cuinats, però quan mirem els arxius detingudament al 100% es veuen com forçats, artificials, si em permeteu l'expressió, i no admeten més enfoc per que ja estan al límit (o l'han sobrepassat en la meva opinió). Olympus sempre ha fet les coses d'una altra manera, donant més marge per que l'usuari decideixi quin grau de nitidesa vol en el processat. Aquest MZuiko 20 mm no és una excepció en aquest aspecte i si juguem amb el comandament de l'enfoc en el processat veurem que podem arribar a valors de nitidesa molt alts, encara que la majoria de vegades nosaltres mateixos decidirem que no cal. A sota teniu una imatge a diafragma F:7.1 amb molt de detall, si voleu descarregar el RAW proveu aixó que dic:

Descarregar RAW

I poqueta cosa mes. El preu oficial d'aquest objectiu és de 699 € i si es poc o molt dependrà de la qualitat dels arxius que ens doni i la fiabilitat al llarg del temps. Després de presentar 5 zooms seguits els últims dos anys,  Olympus/OM System ens ofereix aquest nou 20 mm que segueix al peu de la lletra la filosofia inicial de la marca; petit, lleuger i de qualitat (lo de barat ho podríem parlar...). Sempre és una bona notícia l'aparició d'un objectiu per molt poblat que estigui el seu segment, triar mai és dolent i podrem afinar per trobar el que millor s'adapti a les nostres necessitats.



Ja ho sabeu, un servidor és més d'angulars per anar pel carrer, un 12 mm F:1.4 m'atrau molt, de fet el 17 mm ja se'm fa massa llarg per que m'agrada ficar-me entre la gent i mostrar l'escena des de dins. Però aquests mil·límetres de més que té el nou 20 serveixen per fer-lo més polivalent, triant el punt de vista adequat es converteix en un objectiu bipolar, pot donar estètiques tant d'angular com de tele si el coneixem i sabem com es comporta i què pot aportar en cada situació.

Descarregar RAW

Ho reconec, he gaudit molt de la fotografia aquests dies de prova. Com sempre m'he esforçat en les fotos de mostra,  ja des del primer dia van sortir fotos que van passar el tall per posar-les en aquest article i això no sempre és així. Amb altres objectius em costa més, necessito dos o tres dies per conèixer-los i que comencin a sortir fotos maques, amb aquest 20 mm F:1.4 tot ha sigut fàcil! 
Diuen que no hi ha Zuiko dolent, per polivalència i qualitat aquest està molt per sobre de la mitja i té ben guanyada l'etiqueta de Pro. Un altre cosa és que nosaltres estem a l'alçada per aprofitar-lo!
Res més, m'hauria agradat tenir més mobilitat per donar més varietat a les imatges, però el Coronavirus mana ara mateix a les nostres vides. Moltes gràcies per passar per aquesta casa i rebeu els meus desitjos de salut pel 2022.
Deixo unes quantes imatges més que no es podien quedar en el calaix, hauria sigut una llàstima!

Descarregar RAW


Descarregar RAW


Descarregar RAW



Descarregar RAW


Descarregar RAW






Descarregar RAW

Descarregar RAW



Descarregar RAW


Descarregar RAW



Descarregar RAW

Configuració Olympus Pen F per fotos en Blanc i Negre.



Sens dubte per un servidor la Pen F és la més maca de la càmeres Olympus actuals, i pot ser també de la resta de marcas del mercat. El seu disseny retro a l'estil de la càmera original de rodet dels anys 60 sembla que demani fer fotos en blanc i negre, cosa que la marca ha sapigut interpretar i ens ofereix tota una serie de possibilitas de configuració exclusives del modus monocromàtic.
Presentada al gener de 2016, la Olympus Pen F ja té 5 anys a l'esquena però penso que tecnològicament encara no ha quedat desfasada, va ser el primer model d'Olympus amb sensor de 20 milions de píxels de resolució! La veritat és que m'encanta portar-la de passeig per la ciutat amb un objectiu petit i discret, normalment el MZuiko 12mm F:2, amb ella em sento el fotògraf més elegant del barri! Si us agrada aquesta càmera no deixeu de mirar la guia de configuració bàsica que vam fer ja fa un temps!
Al que anàvem, com que aquest model té una sèrie de paràmetres exclusius per frotografiar en grisos he pensat que seria bona idea compartir la manera com la tinc configurada i també explicar com ho faig, us convido a passar:


En primer lloc hem de girar el dial davanter fins a la posició MONO. Després a la part posterior premem el botó OK situat entre els botons del cursor i accedim al Super Control Panel: 


Hi ha tota una sèrie de paràmetres que es mostren dins del rectangle vermell visible a la foto superior que tenen a veure amb l'acabat de la imatge en Blanc i Negre. Com que la càmera té memòria, cada vegada que posem el dial a MONO apareixeran els últims ajustaments utilitzats. Veurem la descripció de cadascun:



Tenim tres tipus de perfils monocromàtics a escollir: el mode 1 és BN estàndard, el mode 2 simula l'estètica d'un rodet de pel·lícula i el mode 3 produeix l'efecte de pel·lícula d'infrarojos. La càmera desarà els últims paràmetres utilitzats per a cadascun dels perfils monocromàtics.


La nitidesa la deixarem a 0, no cal augmentar-la ja que pot fer malbé la imatge per excés de processament!


El contrast m'agrada que sigui potent, encara que no excessiu, aquí ja juga al gust de cadascú. En el meu cas, ho deixo a +1. Cal tenir en compte que el contrast va lligat amb els ajustaments de la gràfica de grisos que veurem una mica més avall a la secció de la palanca.


El gra el deixo a LOW (suau), encara que de vegades m'agrada que sigui una mica més agressiu, això també va a gustos!

I finalment triarem la tonalitat dels grisos. Pot ser estàndard, sípia, blavosa, etc. En principi ja estaríem llestos d'ajustaments al Super Control Panel, ara anirem a la palanca del darrere:

Aquesta palanca està situada sota la roda de modus i girant-la cap a l'esquerra o la dreta tindrem accés a diverses funcionalitats relacionades amb l'aspecte dels fitxers jpg, en aquest cas en grisos. En accionar-la apareix el següent:

Veurem un simulador de filtres, com els que es posaven davant de l'objectiu en fotografia de rodet. En aquest cas, per a arxius en blanc i negre, la meva proposta és un filtre ataronjat per donar dramatisme al cel i que els tons de pell no es vegin falsos. Ho podem canviar accionant el cursor. Si girem novament la palanca veurem el següent:


Amb aquest control podem ajustar el vinyetatge, tant enfosquint les cantonades com aclarint-les. És molt agressiu, ja en la posició 1 és molt potent, compte amb ell! 
Accionem la palanca una vegada més:

Apareix la gràfica de recuperació de llums i ombres. Valors positius les accentuen, negatius les suavitzen. En ajustar aquests valors cal tenir en compte com hem deixat el contrast al Super Control Panel com es comentava més amunt, ambdós paràmetres van relacionats. Quan vegem aquesta pantalla, si premem el botó INFO podrem ajustar els tons mitjans al nostre gust. 



I ja ho tenim. D'aquesta manera podrem tenir arxius en BN en format JPG al nostre gust, i si ho desitgem també podem guardar el RAW original seleccionant per exemple l'opció L-SF + RAW al Super Control Panel com veiem resaltat en groc a la foto inferior:


Com s'ha dit més amunt, cada perfil monocromatic memoritza els seus propis ajustos, amb la qual cosa podem tenir fins a tres tipus alhora: un de suau per a retrats, un de més agressiu per a foto urbana i un altre experimental, per exemple. També es bó saber que aquests ajustos els podem guardar a les posicions C1, C2, C3 i C4 de la roda de modus, recordant que per que sigui en Blan i Negre la roda devantera ha d'estar a la posició Mono. Aquest procès d'asignació als modus personalitzats es fa a partir del "Menú de disparo 1" triant l'opció "Rest./Asignar modos person-" com veiem a la imatgde inferior :



I ja hem arribat al final. Segur que em deixo alguna coseta, però ja sabeu que teniu els comentaris per interactuar amb un servidor. 
Tant de bo que la saga de càmeres Olympus Pen F segueixi en un futur sota la marca OM Digital Solutions, són molt boniques i un plaer sortir a fotografiar amb elles. Em consta que el fabricant va fer un esforç molt gran tant de disseny com de fabricació per que fos un model refinat i de qualitat,   un exemple el teniu en que no  trobareu cap cargol a la vista en el seu cos! 
L'any 2022 serà decissiu per la marca, res m'agradaria més que l'aparició d'una Pen F MKII acompanyada d'un 12mm F:1.4, posats a demanar tiro llarg!
Com sempre, ha sigut un plaer i rebeu els meus agraiments per arribar fins al final.
Molta salut!



Com obtenir fotos sense gra a alta sensibilidad amb càmeres olympus

 

Olympus EM1 MKII + mZuiko 40-150 Pro a pols. ISO 6400, F:2.8 1/60 seg.
Ho reconec: moltes vegades quan miro proves a la xarxa me'n vaig directament al final per llegir les conclusions i després faig un repàs a fons si veig que m'interesa. Per això aquest tutorial començarà per les conclusions i després el desenvoluparé una miqueta amb mostres. Per cert, aquest tuto NO serveix per a imatges nocturnes estàtiques tipus via làctia, etc, un servidor no fa aquest tipus de fotografies i ja em lliuraré d'opinar sobre la configuració per a les mateixes, no hi tinc experiència en aquest tema. Les conclusions i la configuració de la càmera que segueixen estan enfocades a situacions amb molt poca llum i disparant a pols i és fruit de l'experiència d'un servidor, encara que segur que molts de vosaltres podreu fer aportacions en aquest aspecte. 

Olympus Pen F+MZuiko 12mm F2, ISO 3200, F:2.8, 1/30 seg.
Vinga, vaig a mullar-me i us dono la meva opinió de fins on puc pujar la sensibilitat a la meva Olympus EM1 MKII i com la configuro per evitar que aparegui molt soroll o grà: 


  • Sensibilitat màxima utilitzable 6400 ISO, puntualment 12800, per aixó quan faig servir ISO Automatic el límit alt el tinc posat a 6400 ISO. Per configurar la sensibilitat automàtica us recomano que consulteu la pàgina 9 de la guia de la Olympus EM1 MKII  ja que el trobareu explicat pas a pas, a les altres Olympus és molt similar i podeu trobar totes les guies aquí.

  • Un truquillo: ja sigui en ISO Auto o en sensibilitats molt altes triades manualment per nosaltres per sobre de 800, normalment sobreposo 1 diafragma, és a dir, al fotòmetre poso un valor de +1 amb una de les dues rodes superiors de la càmera. D'aquesta manera s'aclareixen una mica les ombres sense arribar a cremar les llums.

  • Les Olympus fan molt bona feina si apliquem la reducció de soroll automàtica. Per fer-ho,  al menú personalitzat E 1 posar "Filtro Ruido" en Estandar i "Reduc. Ruido" en Auto, com la imatge:


  • És molt recomenable que la càmera guardi les imatges en dos formats d'arxiu de la millor qualitat tal com veiem a la imatge inferior, el ORF o RAW original per procesar posteriorment a l'ordinador, i també en L-SF, (Large- Super Fine), un jpg amb molt poca compressió en el que la càmera ja ha aplicat la reducció de soroll. Els resultats de les proves comparatives amb els arxius de format L-SF directes de càmera  i els Raw treballats a Photoshop quant a soroll i definició són molt similars, fins i tot de vegades millors els L-SF directes i a sobre ens estalvien un munt de feina!


  • Amb aquesta configuració confio molt en la càmera i per situacions en que hi ha poc temps per canviar coses, per exemple reportatge o esport, faig servir el mode P i sensibilitat Auto. Si la idea és congelar el moviment i hi ha poca llum canvio a mode S i ISO Auto i poso una velocitat convenient. Per exemple, i a mode orientatiu, per a una persona parlant normal amb 1/60 seg. de velocitat en tindrem suficient, una persona caminant necessitarà 1/125 i un jugador de futbol o bàsquet en acció 1/500 o més. La següent imatge del menú seria una bona base de partida per a fotografia general amb poca llum, tenint en compte els punts anteriorment comentats.                


  • Recordeu que en situacions de poca llum l'estabilitzador d'imatge també ens ajudarà a obtenir imatges nítides, mireu aquest tutorial que vaig fer parlant d'això. 

    I en principi, quant a configuració de la càmera ja estariem. És molt important quan la llum és escassa o amb grans variacions dins de l'escena, que mesurem correctament la lluminositat del subjecte principal i per això el medició puntual serà una bona aliada. 
    A continuació deixo una comparativa entre diferents configuracions, la imatge completa seria aquesta i he marcat en vermell el fragment que posteriorment veurem ampliat al 100%:


    Aqui teniu el quadre quadre comparatiu amb retallades al 100% del barrufet fotògraf. La columna de l'esquerra són jpeg directes en qualitat SF amb el fotòmetre a 0, la columna del centre són també jpeg SF directes però sobreexposant 1 diafragma, i la columna de la dreta són Raw també sobreposats 1 diafragma que he treballat a l'ordinador quant a soroll i enfocament en càmera raw. Jo no sóc un bon processador, em sembla els barrufets de la columna del centre guanyen en totes les ocasions! 
    En resum, el millor comportament seria configurant la càmera com s'ha explicat més amunt i sobreexposar 1 diafragma.
    Per veure la imatge comparativa inferior a tamany real, cliqueu a sobre perquè s'obri en una finestra nova i amplieu al 100%:


    Crec que la sobreexposició de +1 diafragma és un bon compromís entre lluminositat i poc soroll, mentre que amb el fotòmetre a 0 la imatge queda massa fosca pel meu gust i quan intento aixecar les ombres apareix el soroll. Si forcem massa i sobreexposem per sobre de 2 diafragmes tenim el perill de cremar els blancs i ja no es poden recuperar.
    La inscripció que apareix a les retallades de la columna de la dreta de la comparativa parlen d'enfocament i luminància, són els valors que he posat a l'apartat de Reducció de Soroll al procesar-los amb Camera Raw. 

    Res més com sempre ha estat un plaer i ja sabeu que per a qualsevol qüestió relacionada amb el tema podeu fer servir els comentaris!
    Salut i Fotografia!