OLYMPUSMANIA: Prova objectiu Olympus MZuiko 25mm f/1.8

El MZuiko 25mm F1.8 montat a la elegant Olympus Pen F, una parella perfecta!

Sempre s'ha dit que els objectius de 50mm són els més semblants a la visió humana i per això (i perquè eren econòmics) eren els que proposaven els fabricants com a lent bàsica per acompanyar les càmeres de rodet en el moment de la compra. Un servidor havia tingut uns quants objectius d'aquesta focal i diferents marques que acabava utilitzant com a teleobjectius curts perquè personalment prefereixo òptiques més angulars per a tot portar. Aquest Olympus MZuiko digital de 25mm seria l'equivalent a aquells populars objectius de 50mm gràcies al factor de multiplicació de 2X que cal aplicar al sistema m4/3, una focal que, si em permeteu l'expressió, serveix una mica per a tot. Podríem trobar molts exemples d'imatges icòniques que s'han pres amb objectius similars, una de les lents preferides per exemple per Cartier Bresson o Gerda Taro.

Per això vaig pensar que valia la pena provar aquest objectiu de regust clàssic. Ha plogut molt des de la presentació de l'Olympus MZuiko 25mm f71.8 el gener de 2014, però mai és tard per provar juntament amb la càmera Olympus EM5 MK III una lent que s'ha guanyat la fama de molt nítida i pràctica des de la seva aparició.

Com ja és costum en aquesta casa, les imatges de mostra que segueixen a continuació es poden veure al 100% si cliqueu a sobre, i al peu de foto teniu l'enllaç al RAW original per si voleu jugar-hi amb ell. També us deixo l'enllaç a l'excel·lent prova que va fer al seu dia Robin Wong, a més de la pàgina oficial amb les característiques tècniques i la resta d'informació.

Eruga de la papallona Papilio Machaon. Olympus EM5 MKIII + MZuiko 25mm F1.8 + anell d'extensió de 10mm
RAW

Aquest objectiu està en la línia de la filosofia Olympus que més m'agrada quant a mida, pes i preu, la que anomeno de les 3 M: més petit, millor, més barat. Els seus 137 grams, les mides de 58 x 42 mm i un preu d'una mica més de 300 € el fan extremadament atractiu per als que ens agrada vagar hores i hores per la ciutat a la recerca de l'instant decisiu. Però no s'acaben aquí els seus atributs: l''esquema òptic de 9 elements en 7 grups que inclou 2 lents asfèriques és més complicat del que esperariem per un objectiu senzill, segurament per buscar la qualitat d'imatge que se li pressuposa a un 50mm però sent en realitat un 25mm.

Esquema óptic del MZuiko 25mm F1.8

Una altra característica que el fa molt atractiu als meus ulls és la distància mínima d'enfocament de només 25 cm des del sensor, és a dir, uns 18 cm des de l'objectiu al subjecte fotografiat, fet que dona un factor d'ampliació macro equivalent a 0,24X, suficient per a primers plans de flors grans o objectes petits i ideal per a natures mortes estàtiques d'aproximació en estudi.

ISO 200, 1/250 seg, F:2.8
RAW

El diafragma de 7 pales amb la part central arrodonida i una gamma d'obertures que va des de f/1.8 a f/22 és el causant dels diferents caràcters estètics que conviuen en aquest objectiu. Si tanquem diafragma a valors mitjans la qualitat d'imatge és aclaparadora, no té res a envejar a lents que multipliquen diverses vegades el seu preu, vegem-ne un exemple:

ISO 200, 1/125 seg. F:7.1
RAW

I si obrim diafragma fins al seu valor màxim de f:1.8 el bell món dels desenfocaments apareixerà davant nostre. Em confesso cada cop més enganxat al bokeh o qualitat de les zones no enfocades, és una característica que cada cop aprecío més i que aquest objectiu ofereix de manera generosa. Cal tenir en compte que com més ens apropem al subjecte més desenfocat apareixerà el fons, en aquesta situació i fent servir diafragma F:1.8 hem d'assegurar-nos que el punt d'enfocament és allà on volem, en el cas de la foto inferior a l'extrem del mànec de la paleta.

ISO 200, 1/500 seg, F:1.8
RAW

A continuació deixo una taula de profunditats de camp per a aquest objectiu segons el diafragma triat i la distància al subjecte, extret de la web dels nois de Dofmaster, gràcies! Per als amics del tot manual, la hiperfocal a diafragma 5.6 s'aconsegueix posant l'enfocament manualment a 7,5 metres, així tindrem dins de focus tot el que estigui aprox. des dels 3,5 metres fins a infinit, o encara millor, si posem diafragma F:8 i la distància d'enfocament a 5,5 metres, tindrem tot enfocat des dels 2,7 m fins a infinit! Aquest és sens dubte un altre dels avantatges del sistema m4/3.

Per rematar la descripció d'aquest MZuiko 25mm cal dir que la rosca per a filtres davantera és de 46mm, mida similar a altres objectius de la família, la baioneta d'encaix és metàl·lica i al costat dels pins electrònics trobem la inscripció "Made in Japan" . M'agrada l'aparent senzillesa d'aquest objectiu!

Foto de família d'objectius fixos Olympus, el MZuiko 25 mm F:1.8 al centre.

Aquest és un objectiu que suporta molt bé els contrallums i les altes llums llums. Fins i tot ficant el sol dins l'enquadrament l'aparició d'artefactes està molt controlada segurament degut al seu esquema òptic i sobretot pel recobriment antireflexos de les lents que Olympus anomena Zero ( Zuiko Extra-low Reflection Optical):

ISO 320, F:14, 1/80 seg.
RAW

Pel que fa a les deformacions òptiques, ja siguin en forma de coixí o bé de barril, no les he apreciat aquests dies de convivència ja que les línies apareixen rectes i paral·leles als marges en totes les ocasions. Tot i això he vist que apareixien a diafragmes molt oberts algunes aberracions cromàtiques en més quantitat del que hagués desitjat, en tot cas res que no es pugui solucionar amb el programa d'edició. Aquests halos de color sobretot apareixen a les zones d'alt contrast, al límit entre zones de contacte entre negres i blancs purs com es pot apreciar a la zona mitjana esquerra de la imatge inferior. També cal dir que a partir de F:4 aquests halos pràcticament desapareixen:

ISO 200, 1/5 seg. a pulso, F:1.8
RAW

Un altre tret del bon comportament òptic d'aquest objectiu és el tractament excel·lent dels punts de llum desenfocats quan disparem a diafragmes molt oberts ja que els converteix en cercles perfectes sense formes estranyes ni artefactes de color:

ISO 640, 1/80 seg., F:1.8
RAW

Vist l'excel·lent comportament òptic d'aquest objectiu i tenint en compte la focal equivalent a un 50mm de tota la vida, crec que el més encertat seria dir que serveix una mica per a tot. Evidentment el retrat és un dels seus usos principals ja que no deforma les cares com si fan lents més angulars, encara que per aconseguir un primer pla ens haguem d'apropar molt a la persona:

Cristina. ISO 320, 1/40 seg. F:1.8
RAW

Otro ámbito donde se desenvuelva perfectamente este 25mm es en fotografia de calle, donde podemos utilizar su elevada luminosidad para trabajar en modo de disparo A de prioridad de diafragma para poner valores muy bajos y utilizar los desenfoques como un recurso estético más:

Un altre àmbit on es troba a gust aquest 25mm és en fotografia de carrer, on podem utilitzar la seva elevada lluminositat per treballar en modus A de prioritat de diafragma per posar valors molt baixos i utilitzar els desenfocaments com un recurs estètic més:

ISO 640, 1/800 seg. F:2.8
RAW

o be fer-lo servir per robats al carrer, encara que alguna vegada ens enxampin en l'intent!

ISO 200, 1/250 seg, F:10
RAW

Aquest 25 mm també és una eina excel·lent per fotografiar bodegons ja sigui de manera casual o elaborats en estudi. Gràcies a la seva relativament curta focal no necessitem gaire espai de treball i això el fa ideal per fer-lo servir a casa o en espais petits!

Bodegó romàntic ISO 200, 1/6 seg. a pulso, F:1.8
RAW

El paisatge seria una altra de les possibilitats d’ús d’aquest objectiu amb un punt de vista mitjà i similar a la visió humana. Tot i que retalla l’escena que tenim davant nostre, aconsegueix transmetre sensació de profunditat i amplitud.

ISO 320, F:8, 1/1000 seg. Versió en BN amb el plugin Silver Efex Pro de Photoshop
RAW

Dins dels usos indicats per a aquest objectiu he deixat per al final la fotografia d'aproximació. Com ja he comentat més amunt, gràcies a la mínima distància d'enfocament podem fer els nostres primers passos en fotografia macro de natura, si a més utilitzem valors de diafragma baixos podem tenir fons desenfocats molt macos i una alta qualitat d'imatge:

Flor d'albergínioa. ISO 100, F:2.5, 1/125 seg. a mà alçada.
RAW

Si a més li muntem un anell d'extensió, aquesta mínima distància d'enfocament es redueix encara més i tindrem ampliacions realment importants que ens permetran entrar de ple a la fotografia macro de natura:

Empusa pennata d'uns 3 cm d'alçada. ISO 1000, F:3.2, 1/640 seg. Anell d'extensió de 10mm
RAW

L'ús del 25mm amb un anell d'extensió per a macrofotografia de natura s'ha d'entendre com una possibilitat d'urgència o barata per fotografiar coses petites, però en realitat no és una alternativa als objectius macro autèntics ja que aquests donen més qualitat d'imatge de manera apreciable. Però cal reconèixer que els desenfocaments a diafragma f/1.8 d'aquest Zuiko 25mm amb un anell d'extensió poden arribar a ser espectaculars si estem disposats a renunciar a una certa nitidesa:

ISO 800, 1/1250 seg, F:1.8. Anell d'extensió de 10mm. Les florestes feien uns 5mm de diámetre.
RAW

I ja hi hem arribat al resum final. Crec que Olympus la va encertar plenament amb la línia d'objectius de lluminositat F1.8 per que recull molt bé la filosofia que esperem molts usuaris de la marca: alta qualitat d'imatge en un cos de mida i pes realment petits. Si a més es tracta d'una focal poc especialitzada com és aquest 25 mm estarem davant d'un dels candidats a guanyar aquella famosa pregunta que diu: “Quin objectiu triaries si poguessis portar només un a fer la volta al món?". En el meu cas triaria una òptica més angular, però aquest MZuiko equivalent a un 50mm de tota la vida m'ha agradat molt, fins i tot les lleugeres aberracions cromàtiques a diafragmes oberts no entelen un comportament òptic extraordinari per la seva nitidesa i bells desenfocaments a més de la seva versatilitat. Sembla que Olympus torna a reprendre el gust pels objectius fixos en anunciar els passats dies el desenvolupament d'un 20mm F1.4, després de 5 presentacions consecutives de zooms els darrers 3 anys. Si aquest nou 20mm F1.4 segueix en la línia de mida i pes continguts estarem davant d'un nou èxit de la marca, segur.

Editat posteriorment: aquí teniu la prova del MZuiko 20mm f/1.4.

Tornant al 25mm F1.8, la fama que s'ha guanyat en els anys que han passat des de la seva presentació és certa i no puc fer més que acreditar-la, mireu les imatges de prova!

Com sempre, vull agrair-vos la visita a aquest bloc i donar-vos les gràcies per arribar fins al final, a continuació deixo unes quantes imatges més per a visualització o descàrrega!

Salut i fotografia!