TRANSLATE - TRADUCTOR

Prova objectiu Olympus MZuiko 12-200 f/3.5-6.3


El febrer de 2019 Olympus va presentar aquest nou objectiu tot terreny amb un rang de focals molt extremes, des de 12 fins a 200 mm!. La marca  ja disposa de dues referències en aquest segment, el MZuiko 14-150 II i el 12-100 F4 Pro, i inicialment aquesta nova lent no em va cridar molt l'atenció, sincerament. Però pensant en les seves característiques, vaig adonar-me que en teoria arreplega quasi totes les virtuts dels seus germans citats anteriorment amb el tele encara més potent i una mida i pes continguts . Per això em va picar la curiositat i gràcies a l'amabilitat dels nois i noies d'Olympus Espanya he pogut disposar d'una unitat durant uns dies per poder explicar-vos les meves experencies i impressions.




Com ja és norma en aquesta casa, si cliqueu damunt de cada imatge us portarà a l'original a mida real que podeu descarregar, sense trampa ni cartró :-). Están disparades en format RAW i processades amb Photoshop, bàsicament per ajustar nivells i intensitat de color.

Comencem!

Editat: la prova original d'aquest objectiu la vaig fer el 2019, però he afegit al final d'aquesta entrada una actualització a data desembre 2022 amb l'experiència d'us amb la nova càmera OMSystem OM-1, crec que valdrà la pena comentar cosetes noves!





Només agafar aquest 12-200 em va cridar l'atenció la mida i lleugeresa, la veritat és que l'esperava més gran i pesat.  Aquí teniu el lloc oficial i aquí aquí  trobareu més informació tècnica interessant. Quan el muntem a l'Olympus EM1 MKII que he fet servir en aquesta prova el pes total del conjunt es queda en 1060 gr., una xifra baixa per tot el que ofereix. La longitud de l'objectiu  és de 99,7mm i el diàmetre de 77,5, amb una rosca per a filtre de 72mm. Com a curiositat, li podem muntar un portafiltres tipus Cokin P i no enfosqueix les cantonades a la focal de 12mm, una bona notícia per als amants dels paisatges que fan servir filtres.



Aquest zoom te 16 lents en 11 grups, 3 d'elles són asfèriques i unes quantes més són especials, us deixo a sota un diagrama on s'especifica els diferents tipus i posició. Realment la tècnica òptica aplicada a fotografia ha avançat molt, un objectiu així era impossible fa uns anys amb un mínim de qualitat!


Una altra bona notícia és que aquest 12-200 està segellat contra aigua i pols, per la qual cosa és recomanable que faci parella amb un cos de càmera que també ho sigui per aprofitar al màxim el seu potencial. Us deixo una altra infografia on apareixen les zones segellades:



Pel que fa al diafragma, disposa de 7 pales i la part interior de l'orifici està arrodonida per aconseguir un desenfocament més bonic. La veritat és que la qualitat del bokeh o part desenfocada m'ha sorprès per la seva qualitat, sense artefactes estranys i degradats suaus sobretot quan utilitzem focals llargues i diafragmes oberts, molt en la línia dels últims Zuikos que han anat apareixent:



Això és especialment evident quan fem fotografies d'aproximació gràcies a la seva distància mínima d'enfocament. A 12mm de focal, aquesta distància és de 22cm. des del sensor al subjecte, i a 200mm de focal la distància mínima és de 70cm, amb la qual cosa podem intentar macros de flors i animalets amb fons desenfocats si disparem a diafragmes oberts com podem veure a la imatge inferior:



Per altra banda, si volem fer fotos d'aproximació amb bona  qualitat d’imatge n’hi haurà prou amb tancar un parell de passos el diafragma, al voltant de f/8. Recordeu que si no tenim suficient ampliació amb l'objectiu, la càmara ens ofereix la funció "Teleconvertidor digital" que amplia 2X la imatge original, podeu veure un petit tutorial que vaig fer sobre el tema clicant aquí.



Així mateix, en situacions amb poca llum com interiors o nocturnes, l'estabilitzador d’imatge de la càmera i la focal mínima de 12mm permeten disparar a 1 segon a pols obtenint imatges nítides sense necessitat d'augmentar gaire la sensibilitat:



Amb el zoom totalment estès tenim l'equivalent a un teleobjectiu de 400 mm en càmera de rodet, cosa que ens permetrà prendre alguna imatge d’animals a la natura com un conillet despistat o un ocell confiat:




Però la versatilitat d'aquest objectiu també ens ajudarà en els nostres passejos fotogràfics per la ciutat. En posició angular podem prendre imatges sense cridar l'atenció, literalment estem dins de l'escena:




En posició de teleobjectiu podem fer-lo servir per diverses finalitats, com per exemple per retrats robats


O bé per comprimir els plans i donar sensació de profunditat triant un punt de vista adient:


L'única pega que li podem posar a aquest objectiu és que és poc lluminós, però això el podem solucionar fàcilment pujant una mica la sensibilitat. Personalment no tinc problema a treballar amb ISO automàtic i mode P quan vaig sense rumb fix pels carrers ja que d'aquesta manera tan sols m'he de concentrar a enfocar i disparar! Per cert, l'enfocament d'aquest 12-200 és intern i del tipus MSC, molt silenciós i optimitzat per vídeo. Fins i tot en situacions amb poca llum ambient aconsegueix enfocar de manera ràpida, sobre tot si l’estem fem servir en focals angulars.



També m'ha sorprès el comportament força correcte quan he ficat altes llums dins de l'enquadrament ja que apareixen pocs flares i artefactes, com a la imatge inferior. Cal tenir en compte que els objectius amb un alt nombre de lents no són els més apropiats per a aquest tipus de fotografies, però tot i així aquest objectiu s'ha comportat amb dignitat. L'estrelleta del sol apareix quan tanquem el diafragma a F11 o més, millor si tapem parcialment el sol :-)


En quan a deformacions òptiques, a 12 mm de focal la trobem en forma de coixí i pràcticament desaparaeix al voltant dels 20mm, a la resta de focals podriem dir que pasa desapercebuda. El vinyeteig està molt controlat a qualsevol focal i difragma, inclús a 12 mm i f/3.5, que és on es nota una mica. Les aberracions cromàtiques passen desapercebudes, així com l'absència de flares quan fiquem altes llums dintre de l'enquadrament, aquestes son les aventatges dels dissenys i avanços en fabricació aplicats als zooms moderns comparats amb similars de fa uns anys!


Anem fent una mica de resum. Aquest MZuiko ED 12-200 F:3.5-6.3 és un objectiu fet a mida per aquelles persones que volen anar lleugeres de pes i a la vegada no volen renunciar a fer fotografies de qualitat sense limitacions tècniques ja que és capaç de fer una mica de tot amb bons resultats. És ideal per viatgers i pels amants de caminar entre muntanyes, però també pels que surten de caça fotogràfica pels carrers de la ciutat.




Degut a la seva humil lluminositat i al seu potent zoom equivalent a un 400 mm cal canviar una mica el xip quan utilitzem aquest objectiu. És bo treballar amb un pas més de sensibilitat per poder tenir velocitats de disparo normals, i també és recomenable tancar un pas el diafragma per millorar la qualitat d'imatge quan estem a focals per sobre dels 150 mm.


Com a virtuts principals d'aquest 12-200 destacaria la versatilitat, els bonics desenfocaments tot i ser un objectiu no gaire lluminsós i la possibilitat de fer fotografia d'aproximació. Aixó el converteixen en un seriòs candidat a ser l'objectiu triat pel dia a dia o bé quan no sabem que ens trobarem en les nostres sortides urbanes o a la natura.

Els enemics d'aquest objectiu estàn també al catàleg de la marca, però em sembla que aquest plus de focal respecte al 14-150 o de pes i mida respecte al 12-100 F4 el fan molt atractiu per a molts usuaris, un servidor entre ells.  Aquest 12-200 no pot competir amb objectius fixos específics per a tasques concretes, però compleix dignament amb multitud d'usos i en això és un campió. 


Com sempre, no doneu gaire crèdit al que diu un servidor i si podeu provar-ho a la vostra botiga habitual per treure les vostres conclusions. Moltes gràcies per arribar fins aquí i com sempre, ha estat un plaer!.

Actualització a data desembre 2022.
Després de tres anys des de la prova inicial aquest 12-200 ha confirmat les impressions que heu pogut llegir. Darrerament és l'objectiu que porto a la bossa per defecte a tota hora, tot i que de vegades sento una mica de nostàlgia i agafo un parell d'objectius fixos més o menys curts per no perdre les arrels. Però m'agrada molt l'estètica de les imatges dels teleobjectius i aquest zoom s'apropa a l'objectiu ideal per tot portar.

A més, l'aparició de la nova càmera OMSystem OM-1 aquest 2022 amb les seves millores en l'enfoc, processador, i d'altres, ha fet que el 12-200 funcioni encara millor en situacions de poca llum o per encertar l'enfocament en detalls amb  poc contrast. Tot plegat fa que, sobre tot en interiors mal il·luminats, s'aprecia una millora respecte a la càmera Olympus EM1 MKII que vaig fer servir a la prova original d'aquest 12-200 feta l'any 2019.


Per la resta, no puc si no confirmar les conclusions originals que comentava més amunt i insistir en aquest parell de recomanacions: quan fem servir aquest 12-200 és bó pujar un pas la sensibilitat i quan fem servir focals per sobre de 150mm la qualitat d'imatge millora si disparem a F/8. 

La col·lecció d'imatges de tot tipus que he anat formant fent servir aquest 12-200 és considerable, i moltes em fa sentir satisfet del resultat. Per un practicant de la fotografia casual com jo, aquest 12-200 és una eina ideal, i gràcies a les bondats de les càmeres actuals ni tan sols és un problema la humil lluminositat d'aquest objectiu, s'ha convertit en un bon amic per gaudir de La Fotografia.

Gràcies de nou!










Quo vadis, OMSystem?

 


Ja han passat més de dos anys des de que Olympus va vendre la divisió fotogràfica a l'empresa japonesa JIP,  i posteriorment aquesta va crear OMSystem per continuar amb el negoci fotogràfic. Penso que ja tenim una mica de perspectiva en el temps, aquest és un bon moment per mirar enrere i veure quin és el camí recorregut des de llavors i també fer uns comentaris molt personals sobre el passat i el futur de la marca, acompanyeu-me si us ve de gust!

Objectiu OMSystem 20mm f/1.4

Si us sembla, parlaré primer de les càmeres i després dels objectius. Olympus va arribar a tenir 5 línies de cossos simultàniament, si no m'equivoco: EM1 X, EM1, EM5, EM10 i Pen F. Penso que és una barbaritat i crec que s'ha de simplificar per buscar el millor rendiment tecnològic, econòmic i de satisfacció pels usuaris. En el pasat, Olympus i l'ingenier Maitani van desenvolupar tecnologies avançades amb l'objecte de fer càmeres petites, de qualitat i econòmiques, i aquesta hauria de ser la línia a seguir per OMSystem en el futur sota el meu punt de vista. 

Objectiu MZuiko 12mm f/2

OMSystem es va fer càrrec d'una empresa fotogràfica basada en el format m4/3, i penso que prèviament Olympus no havia explotat totes les avantatges que la mida del sensor li oferia. Mancaven teleobjectius que aprofitessin el factor de multiplicació de 2X del sistema per fer lents més petites i lleugeres que la resta de fabricants no podien oferir, així com cossos de càmeres per poder-los muntar amb tecnologia d'enfoc automàtic molt desenvolupada per fotografiar animals en moviment. Sembla que això ha canviat i les dues últimes càmeres presentades, la OM-1 i la OM-5, van en aquesta línia tot i que segur que son projectes que ja estaven acabats quan es va fer el traspàs de propietat.

Objectiu MZuiko 45mm f/1.2

Crec que aquestes dues càmeres marcarn les línies a seguir en el futur: ofertar al catàleg un cos professional molt avançat amb tota la tecnologia disponible i un altre de més senzill, però a la vegada suficient per construcció i gadgets,  per fotografia de natura. Quedaria tot reduït a dos càmeres, ben diferenciades per preu, dissenyades per aprofitar al màxim l'avantatge del sistema per la fotografia d'aus i mamífers i per suportar el tracte dur a la natura. 
Però penso que Olympus/OMSytem te un deute amb els fotògrafs urbans i viatgers que no necessiten un cos de càmera amb un autofocus brutal i molts fotogrames per segon, un deute reforçat per un catàleg d'objectius fixos que ha anat augmentant al llarg dels anys que és l'enveja d'altres fabricants.


La Pen F simbolitza aquesta línia de càmeres clàssiques o urbanes petites i de qualitat que tantes alegries va donar a la marca i els aficionats anys enrere, i que va a tornar a repetir amb l'aparició de la versió digital el 2016. Aquesta va ser una càmera molt ben feta en tots els detalls, per exemple no veurem cap cargol a la seva superfície! Va ser la primera Olympus en muntar el sensor de 20 megas de resolució, i el set per imatges en BN directe era el més complet del mercat, exceptuant la Leica Monochrom. Inclús avui día és una càmera molt apreciada, només s'ha de veure quan demanen per unitats de segona mà a Ebay, per exemple. 


Objectiu MZuiko 17mm f/1.8

Hi ha tota una sèrie d'objectius mítics que fan bona parella amb la Pen F. Si us fixeu, a l'inici d'aquesta entrada he posat una foto amb la càmera, el 12mm f/2 i el 75mm f/1.8 feta expresament per il·lustrar el que vull dir. Aquestes lents van marcar una manera d'entendre la fotografia per part d'Olympus que no voldria que es perdés amb OMSystem. Penso que la especialització en fotografia d'acció a la natura és bona per que aprofita les virtuts del sensor, però també son una aventatge per fotografia urbana per que permeten fer càmeres petites, lleugeres i discretes com ja va ser la Pen F.

Objectiu MZuiko 45mm f/1.2

Res m'agradaria més que hi hagués una continuïtat amb la sga Pen F, i que continués creixent la família d'objectius fixos. Trobo brutal la qualitat de la família de MZuikos f/1.2, amb el 17, el 25 i el 45, que es podria ampliar amb un 12mm f/1.2 i un 75mm f/1.2. 
Al full de ruta d'objectius de fa un parell d'anys sortia una petita nota que parlava de l'aparició d'una "família" de lents  lluminoses, probablement f/1.4. Poc després va aparèixer el 20mm f/1.4, però aquesta referència al citat grup d'objectius va desaparèixer al nou mapa presentat al setembre de 2022:

Mapa d'objectius gener 2019. A l'apartat MZuiko Pro apareix una inscripció que diu "Bright prime lenses"



Mapa d'objectius 9-2022. Els "Bright prime lenses" ja no hi son.

En aquest mapa s'especifica que el nou objectiu macro serà un 90mm f:3.5 amb factor d'augment 2:1, crec que desenvolupat per aprofitar la funció d'apilament d'enfoc de les càmeres. Personalment penso que encara hi ha espai per fer un altre objectiu macro més llarg i lluminós pels que fotografiem animals espantadissos a pols. Imagineu-vos un 120 mm f/2 macro 1:1, inclús un 150 f/2, seria un objectiu únic del que no hi hauria res semblant al mercat!. Si a més acceptés multiplicadors de focal ja seria rodó! 

Objectiu MZuiko 25mm f/1.8

I ja vaig acabant. Trobo encertada la línia de OMSytem de especialitzar-se en fotografia d'acció a la natura, i penso que també seria encertat reduir el número de models de càmera ofertats. S'ha de potenciar la idea de que un usuari de OMSystem pot fotografiar animals en llibertat de manera efectiva per la meitat de pes i diners que la competència. 
Però per altra banda no m'agrada la idea que la marca vagi deixant de fer objectius fixos pels que ens agrada la fotografia amb calma, en entorns urbans o de viatge, i càmeres per fer-los servir. Penso que era el moment i el lloc per fer-ho, he cregut que era la meva obligació ja que s'ha de dir tant lo bo com el que no ens agrada tant.

Objectiu MZuiko 12mm f/2
Si us heu fixat, totes les imatges d'aquesta entrada estan fetes amb aquestes petites joies tecnològiques  que Olympus ha entregat al llarg dels anys. La família dels f/1.8 és el paradigma del sistema: petits, bons i lleugers. El 17mm f/1.8 va enganxat a la meva càmera per temporades, igual que el 12mm f/2. No vull renunciar a ells, i m'agradaria que OMSystem fes càmeres amb la matèixa filosofia. La de Maitani, la de les tres M: millor, més barat, més lleuger.

Objectiu MZuiko 75mm f1.8

Gràcies par arribar fins al final i espero que d'aqui uns anys tornem a trobar-nos per comentar l'evolució del sistema, estic segur que no hi ha millor recepta per vendre càmeres que escoltar el que volen els clients.
Salut i fotografia!

Objectiu MZuiko 17mm f/1.8




Prova objectiu MZuiko 8-25 f/4 Pro


Sauco al far de Punta Nati, Menorca. ISO 200, F:8, 1/100 seg.
Descarregar RAW

Publicat el 8-21, revisat 11-22.

Gràcies a l'amic Manel Abril, que m'ha deixat la seva unitat acabada de comprar, he pogut provar el nou objectiu zoom Olympus MZuiko 8-25 F:4 Pro durant uns dies de descans a la fantàstica illa de Menorca, tot un clàssic en aquesta web. La idea era utilitzar-lo com a lent principal per a fotografia de viatge i de carrer, un ús una mica diferent del que serà l'habitual d'aquest objectiu com son paisatges, interiors o arquitectura, de les quals podeu veure magnífics exemples en les imatges fetes per l'amic Moisès Cugat

Com és habitual a les proves d'un servidor, si cliqueu damunt les imatges de mostra les podreu veure o descarregar a mida real, i al peu veureu un enllaç de descàrrega al RAW original. En el processat d'aquestes fotos de mostra tan sols he corregit una mica els horitzons si calia, i he ajustat el color i contrast amb els comandaments nivells i intensitat, bàsicament.


El MZuiko 8-25 F:4 Pro fent parella amb la bella Pen F.

Aquesta nova lent Olympus 8-25 presentada el Juny de 2021 segueix la línia d'objectius Pro amb lluminositat F:4 com a alternativa als més lluminosos de la sèrie f/2.8, oferint una mida, pes i preu més continguts que aquests. Incorpora 16 lents muntades en 10 grups sent 8 d'elles especials per buscar el màxim de qualitat òptica, aquí podeu veure la resta de les especificacions tècniques. Com a característiques a destacar nomenaria el segellat contra pols i aigua, la mínima distància d'enfocament de 23 cm des del sensor (que són uns excel·lents 12 cm des de la part davantera de l'objectiu) i el pràctic mecanisme de plegament per a posició de transport que apareix en girar l’anell del zoom en el sentit de les agulles del rellotge més allà de la marca dels 8 mm. Per suposat, disposa d’anell retràctil d'enfocament per passar a focus manual i també un botó L-FN per adjudicar una funció via menú, i com a curiositat al costat dels pins electrònics es pot llegir la inscripció "Made in Vietnam". El preu al web oficial de la marca és de 1.045 €.


El diàmetre de rosca per a filtres és de 72mm, i us comento quelcom sobre el tema. Personalment no utilitzo filtres UV com a protecció ja que poden originar artefactes estranys si fiquem punts de llum potents a l’enquadrament, com el sol, la lluna o fanals a la nit, a més que no ajuden a l'enfocament quan fem servir teleobjectius. Puntualment si que utilitzo polaritzador i també filtres degradats, i com que els que tinc són de dos sistemes diferents em va bé per comentar experiències. Disposo d'un excel·lent filtre polaritzador circular de rosca Slim (estreta) de la marca Schneider de 77 mm de diàmetre que intento adaptar als diferents objectius, per aquest motiu en el seu moment vaig comprar un joc de rosques reductores mascle i femella, aquí us deixo l'enllaç a un petit turorial que vaig fer sobre el tema. En aquest cas vaig utilitzar la que va de 77 a 72 mm, un cop muntat el filtre sobre l'anella reductora i acoblat tot a l'objectiu, no apareixen ombres a les cantonades, fantàstic!


Cala en Brut. ISO 400, F:8, 1/1600 seg. 
Descarregar RAW


Pel que fa al muntatge de filtres degradats, disposo d'un parell de portafiltres rígids Cokin de la sèrie P per a filtres de 8.3x10 cm, molt comuns i relativament barats.  I dic que disposo de dos perquè un d'ells està modificat per utilitzar-lo amb grans angulars extrems com són en aquest cas els 107º de cobertura d'aquest objectiu a 8 mm de focal. El portafiltre original amb tres ranures és molt fondo i enfosqueix les cantonades de la imatge muntat en objectius ultra-angulars, per això en el seu dia el vaig modificar i li vaig deixar només una ranura per a un filtre degradat  i així evitant el vinyeteix . L'altra opció és utilitzar un portafiltres de la sèrie Z-Pro de Cokin o un altre fabricant ja que aquests elements són modulars i els podem muntar segons les nostres necessitats, en aquest cas perquè accepti un o com a màxim dos filtres i que el suport no aparegui enfosquint les cantonades del fotograma.


Far de Favarix. ISO 200, F:11, 1/500 seg. 
Descarregar RAW

 

Seguint amb les característiques tècniques, la lluminositat mínima de F4 no sembla en principi adequada per difuminar apreciablement els fons, però si utilitzem la focal de 25mm a F4 serà suficient per obtenir bells desenfocaments gràcies a les 7 pales del diafragma amb orifici central arrodonit.



ISO 200, F4, 1/400 seg a 25 mm de focal.
Descarregar RAW

A més, gràcies a la curta distància mínima d'enfocament de 12 cm des de la part davantera de l'objectiu, si utilitzem la focal de 25 mm a F:4 podem fer alguna fotografia d'aproximació amb desenfocaments posteriors i anteriors de molta qualitat i enfocaments selectius!


Flor de tàpera. ISO 640, F:4, 1/1250 seg. a 25 mm de focal.
Descarregar RAW

Però en realitat la raó de ser de la prova era veure com es comportava aquest nou 8-25 a la vida real practicant el tipus de fotografia que més m'agrada: documentar el dia a dia sense plans previs. L’especialització en la no especialització fent servir la improvisació i la creativitat per captar moments efímers que a partir d'aquell moment perduraran en el temps. Estimo la fotografia!


Platja de La Vall, venedores ambulants de roba.  ISO 200, F:11, 1/640 seg.
Descarregar RAW

El rang de focals des de 8 fins a 25mm (equivalent a 16-50mm en càmeres de rodet) permet punts de vista molt diferents: a 8 mm les distàncies poden ser tan curtes que literalment podem ficar-nos dins les escenes sense que els protagonistes se n’adonin!


Mercat de Ciutadella. ISO 500, F:4, 1/2000. Detecció cares activada.
Descarregar RAW
 

Així mateix, aquests 8mm de focal mostren imatges impactants si movem la càmera buscant punts de vista inusuals, per exemple arran de terra:


Catedral de Ciutadella. ISO 200, F:11, 1/400 seg. a 8mm de focal.
Descarregar Raw

No obstant això i malgrat la focal tan extrema, aquest objectiu sembla estar lliure de deformacions en barrilet o coixí ja que mostra línies rectes quan trobem la posició idònia per a això i podem ajustar la composició. Això si, cal tenir paciència per aconseguir-ho perquè realment és un angular molt potent!


Cala Galdana. ISO 640, F:4, 1/1600
Descarregar RAW

I per suposat, en el seu ús més habitual com a paisatgista aquest és un objectiu que no decepciona. El nivell de detall que ofereix a diafragmes mitjos és extraordinari i permet tenir enfocat amb qualitat des del primer pla fins al fons, cliqueu a sobre de la imatge inferior si no em creieu.


Cala del Pilar. ISO 200, F:10, 1/640 seg.
Descarregar RAW

A l'altre extrem de focal, 25 mm, es comporta com un petit tele que podem utilitzar per seleccionar fragments de l'escena que tenim al davant:


Cala Pregonda. ISO 200, F:10, 1/400 seg.
Descarregar RAW

La qualitat a 25 mm no decau i permet buscar aquells objectes o composicions plens de detalls i textures que criden la nostra atenció. Val la pena clicar a la imatge inferior i veure-la al 100%, o més...


ISO 200, F:8, 1/1600 seg. Subexposat -0.7 diafragmas.
Descarregar RAW

Fins i tot a 25 mm podem atrevir-nos amb algun retrat perquè no deformarà excessivament els trets, millor si deixem una certa distància:


ISO 200, F:4, 1/200 seg.
Descarregar RAW

Les focals intermèdies ens ajuden a ajustar l'enquadrament a voluntat, als carrerons de la ciutat són una benedicció quan no tenim gaire espai per moure'ns endavant o enrere i tot i estar utilitzant un angular més o menys extrem, podem aconseguir que les línies apareguin rectes buscant el punt de vista adequat!


Focal: 11 mm. ISO 400, F:4, 1/80 seg.
Descarregar RAW


Veiem alguns exemples més de focals intermèdies ajustant la composició mitjançant el zoom per no haver de retallar posteriorment la imatge en el processat:


Posta de sol a Punta Nati. Focal: 15mm, ISO 200, F:8, 1/400 seg.
Descarregar RAW


Focal: 19mm, ISO 200, F:6.3, 1/125 seg.
Descarregar RAW

També volia comentar l'excel·lent comportament d'aquest objectiu per aconseguir estrelletes amb els punts de llum potents com el sol. Ho aconseguirem tancant el diafragma a partir de F11, si busquem la posició correcta apareixerà una estrella nítida amb 14 raigs, dos per cada pala del mecanisme del diafragma. Això si, la lent frontal ha d'estar perfectament neta!


ISO 200, F:20, 1/500 seg.
Descarregar RAW

ISO 200, F:16, 1/400 seg.
Descarregar RAW

Aquest excel·lent comportament no estava fins fa gaire a l'abast dels zooms, tan sols els objectius fixos de qualitat podien aconseguir estrelles de llum netes d'artefactes i colorins. Potser per la mateixa bondat d'elements òptics i recobriments de les lents d'última generació aquest 8-25 té també un bon comportament quant a absència de halos i pèrdua de nitidesa en contrallums:


ISO 400, F:4, 1/250 seg.
Descarregar RAW

Finalment, tot i que aquest objectiu no ha estat dissenyat pensant en situacions de poca llum, juntament amb l'Olympus EM1 MKII que he utilitzat per a aquesta prova ha tingut un comportament més que digne en aquest aspecte gràcies a l'estabilitzador d'imatge de la càmera, la possibilitat de pujar la sensibilitat per contrarestar la poca lluminositat i el bon comportament del mòdul d'enfocament automàtic. Relacionat amb el tema, poden ser d’ajuda un parell de tutorials que vaig fer per optimitzar la càmera quan hi ha poca llum, el primer és sobre configuració de l'estabilització d'imatge i el segon sobre com reduir el soroll a sensibilitats altes.  Tornant al tema que ens ocupa, a la nit o en interiors la qualitat d'imatge d'aquest 8-25 continua sent excel·lent fins i tot quan combinem foscor i punts de llum, vegem un parell d'exemples:


ISO 400, F:4, 0,6 segons a pols.
Descarregar RAW


ISO 400, F:4, 0.5 segons a pols.
Descarregar RAW
 

També volia comentar la imatge que ve a continuació. Està presa a l'interior d'una cova funerària excavada a Cala Morell, d'uns 2500 anys d'antiguitat. Li vaig demanar als nois que apareixen a la porta que estiguessin molt quiets i a continuació vaig prendre una seqüència d'imatges en mode HDR 1 de la càmera per aconseguir que aparegués una mica de detall tant la zona més fosca del fons com a l'exterior. L'Olympus EM1 MKII combina de manera automàtica la sèrie d'imatges preses i entrega un arxiu RAW que és la unió de les àrees correctes de llum de cadascuna d'elles. Amb una exposició normal no ho hagués aconseguit, els negres profunds i llums cremades haurien fet la foto inservible!


Modus de càmera HDR 1, ISO 200, F:6.3, 1/20 seg. a pulso.
Descarregar RAW

I ara, si em permeteu, posaré unes quantes imatges sense més pretensió que gaudir de la fotografia i de l'objectiu.


Descarregar RAW

La noia de blau em va enxaimpar...
Descarregar RAW

Descarregar RAW

Descarregar RAW

Descarregar RAW


Descarregar RAW

Descarregar RAW

Descarregar RAW

Descarregar RAW

Arribats a aquest punt, que encara no és el final, molts de vosaltres us preguntareu: És millor aquest 8-25 que els seus germans el 7-14 F:2.8 Pro o el petitet i veterà 9-18 F4-5.6? A continuació obro un petit capítol per intentar respondre a aquesta pregunta!




Us avanço la conclusió: al meu parer, no hi ha diferències gaire apreciables a simple vista entre els arxius que generen cadascun d'ells, hauran de ser altres arguments els que ens facin decidir per un dels tres, però per qualitat d'imatge no en podrem descartar cap! La mida, la lluminositat o la focal seran les preferències que guiaran l'elecció dels usuaris, en realitat una excel·lent notícia.


He intentat ser just amb els objectius a l'hora de comparar-los, però la veritat és que és difícil posar-los en les mateixes condicions a causa de les diferències de focal i lluminositat que poden donar peu a diferents combinacions de prova. En primer lloc, veiem a la foto superior l'aspecte segons la focal mínima de cadascun d'ells. A continuació, a la foto inferior veiem una retallada al 100% a la mínima focal i lluminositat, el fragment de l'arxiu amb el 9-18 es veu més gran perquè és menys angular!

La següent comparació a la foto inferior seria una retallada al 100% a la mínima focal de cadascun d'ells, però tots a diafragma F:8, teòricament un valor que assegura la màxima qualitat i definició a la imatge.


I finalment, una comparativa amb els tres objectius a la focal de 9mm i diafragma F:8

Segons la meva opinió no hi ha un guanyador a la comparativa, al menys òpticament, tot i que la lluminositat i focal del 7-14 el fan un fosc objecte de desig per a molts. Per a d'altres el 9-18 compleix de sobres la seva comesa i agraeixen la seva discreció i petita mida i pes, i aquest nou 8-25 es perfila com una eina fantàstica per a paisatgistes pel seu focal mínima de 8mm i les facilitats per acoblar filtres de preu contingut. Però, només és un objectiu per a paisatges? En absolut, en aquests dies de convivència s'ha revelat com un tot terreny extraordinari gràcies a aquests mil·límetres extra de focal que ens permeten moure'ns pels carrers buscant escenes que podem viure des de dins. La seva noblesa quant a la qualitat d'imatge i l'absència de deformacions, aberracions o flares formen part de la línia ascendent de qualitat en els últims objectius que ha presentat Olympus i actualment una imatge presa amb un objectiu de focal variable (zoom) és indistingible d'una presa amb un objectiu de focal fixa.


Descargar RAW

Sempre hi ha un però, m'hagués agradat que aquest 8-25 hagués estat una mica més petit, en la línia del 9-18. De fet, quan es va anunciar vaig pensar que el vindria a substituir, amb la mateixa filosofia quant a mida i pes però posat al dia obrint les focals. Ja sabeu que soc un ferm defensor de la doctrina que l'enginyer Maitani va fer servir en els seus dissenys per a Olympus, la que un servidor anomena de les tres M: més petit, millor, més barat. Quan la marca va anar cap al gegantisme en els seus productes, després de la desaparició de Maitani, no li van anar bé les coses. Si tens un sensor petit has d'aprofitar aquest avantatge per fer productes petits i tecnològicament molt avançats, precisament el que altres fabricants no s'atreveixen a fer i el que esperem molts usuaris de la marca.

El resum final seria que m'ha agradat aquest 8-25 i he gaudit moltíssim amb ell, als olympistes que us agrada fotografiar al carrer us diria que ho tingueu en compte com una opció seriosa, i als que feu interiorisme o paisatge ja us dic que és un objectiu extraordinari, una alternativa real al 7-14 que haureu de valorar.

Per a mi ara ve el pitjor moment, que és el de trucar a l'amic Manel per tornar-li l'objectiu! Com sempre ha estat un plaer fotografiar i escriure sobre fotografia i us dono les gràcies per arribar fins aquí!.

I molta salut!

 

Per cert, en aquest enllaç podeu veure tots els tutorials de material Olympus que he publicat!