 |
Sauco al far de Punta Nati, Menorca. ISO 200, F:8, 1/100 seg.
Descarregar RAW |
Publicat el 8-21, revisat 11-22.
Gràcies a l'amic Manel Abril, que m'ha deixat la seva unitat acabada de comprar, he pogut provar el nou objectiu zoom Olympus MZuiko 8-25 F:4 Pro durant uns dies de descans a la fantàstica illa de Menorca, tot un clàssic en aquesta web. La idea era utilitzar-lo com a lent principal per a fotografia de viatge i de carrer, un ús una mica diferent del que serà l'habitual d'aquest objectiu com son paisatges, interiors o arquitectura, de les quals podeu veure magnífics exemples en les imatges fetes per l'amic Moisès Cugat.
Com és habitual a les proves d'un servidor, si cliqueu damunt les imatges de mostra les podreu veure o descarregar a mida real, i al peu veureu un enllaç de descàrrega al RAW original. En el processat d'aquestes fotos de mostra tan sols he corregit una mica els horitzons si calia, i he ajustat el color i contrast amb els comandaments nivells i intensitat, bàsicament.
 |
El MZuiko 8-25 F:4 Pro fent parella amb la bella Pen F.
|
Aquesta nova lent Olympus 8-25 presentada el Juny de 2021 segueix la línia d'objectius Pro amb lluminositat F:4 com a alternativa als més lluminosos de la sèrie f/2.8, oferint una mida, pes i preu més continguts que aquests. Incorpora 16 lents muntades en 10 grups sent 8 d'elles especials per buscar el màxim de qualitat òptica, aquí podeu veure la resta de les especificacions tècniques. Com a característiques a destacar nomenaria el segellat contra pols i aigua, la mínima distància d'enfocament de 23 cm des del sensor (que són uns excel·lents 12 cm des de la part davantera de l'objectiu) i el pràctic mecanisme de plegament per a posició de transport que apareix en girar l’anell del zoom en el sentit de les agulles del rellotge més allà de la marca dels 8 mm. Per suposat, disposa d’anell retràctil d'enfocament per passar a focus manual i també un botó L-FN per adjudicar una funció via menú, i com a curiositat al costat dels pins electrònics es pot llegir la inscripció "Made in Vietnam". El preu al web oficial de la marca és de 1.045 €.
El diàmetre de rosca per a filtres és de 72mm, i us comento quelcom sobre el tema. Personalment no utilitzo filtres UV com a protecció ja que poden originar artefactes estranys si fiquem punts de llum potents a l’enquadrament, com el sol, la lluna o fanals a la nit, a més que no ajuden a l'enfocament quan fem servir teleobjectius. Puntualment si que utilitzo polaritzador i també filtres degradats, i com que els que tinc són de dos sistemes diferents em va bé per comentar experiències. Disposo d'un excel·lent filtre polaritzador circular de rosca Slim (estreta) de la marca Schneider de 77 mm de diàmetre que intento adaptar als diferents objectius, per aquest motiu en el seu moment vaig comprar un joc de rosques reductores mascle i femella, aquí us deixo l'enllaç a un petit turorial que vaig fer sobre el tema. En aquest cas vaig utilitzar la que va de 77 a 72 mm, un cop muntat el filtre sobre l'anella reductora i acoblat tot a l'objectiu, no apareixen ombres a les cantonades, fantàstic!
Pel que fa al muntatge de filtres degradats, disposo d'un parell de portafiltres rígids Cokin de la sèrie P per a filtres de 8.3x10 cm, molt comuns i relativament barats. I dic que disposo de dos perquè un d'ells està modificat per utilitzar-lo amb grans angulars extrems com són en aquest cas els 107º de cobertura d'aquest objectiu a 8 mm de focal. El portafiltre original amb tres ranures és molt fondo i enfosqueix les cantonades de la imatge muntat en objectius ultra-angulars, per això en el seu dia el vaig modificar i li vaig deixar només una ranura per a un filtre degradat i així evitant el vinyeteix . L'altra opció és utilitzar un portafiltres de la sèrie Z-Pro de Cokin o un altre fabricant ja que aquests elements són modulars i els podem muntar segons les nostres necessitats, en aquest cas perquè accepti un o com a màxim dos filtres i que el suport no aparegui enfosquint les cantonades del fotograma.
Seguint amb les característiques tècniques, la lluminositat mínima de F4 no sembla en principi adequada per difuminar apreciablement els fons, però si utilitzem la focal de 25mm a F4 serà suficient per obtenir bells desenfocaments gràcies a les 7 pales del diafragma amb orifici central arrodonit.
A més, gràcies a la curta distància mínima d'enfocament de 12 cm des de la part davantera de l'objectiu, si utilitzem la focal de 25 mm a F:4 podem fer alguna fotografia d'aproximació amb desenfocaments posteriors i anteriors de molta qualitat i enfocaments selectius!
Però en realitat la raó de ser de la prova era veure com es comportava aquest nou 8-25 a la vida real practicant el tipus de fotografia que més m'agrada: documentar el dia a dia sense plans previs. L’especialització en la no especialització fent servir la improvisació i la creativitat per captar moments efímers que a partir d'aquell moment perduraran en el temps. Estimo la fotografia!
 |
Platja de La Vall, venedores ambulants de roba. ISO 200, F:11, 1/640 seg.
Descarregar RAW |
El rang de focals des de 8 fins a 25mm (equivalent a 16-50mm en càmeres de rodet) permet punts de vista molt diferents: a 8 mm les distàncies poden ser tan curtes que literalment podem ficar-nos dins les escenes sense que els protagonistes se n’adonin!
 |
Mercat de Ciutadella. ISO 500, F:4, 1/2000. Detecció cares activada.
Descarregar RAW
|
Així mateix, aquests 8mm de focal mostren imatges impactants si movem la càmera buscant punts de vista inusuals, per exemple arran de terra:
 |
Catedral de Ciutadella. ISO 200, F:11, 1/400 seg. a 8mm de focal.
Descarregar Raw |
No obstant això i malgrat la focal tan extrema, aquest objectiu sembla estar lliure de deformacions en barrilet o coixí ja que mostra línies rectes quan trobem la posició idònia per a això i podem ajustar la composició. Això si, cal tenir paciència per aconseguir-ho perquè realment és un angular molt potent!
I per suposat, en el seu ús més habitual com a paisatgista aquest és un objectiu que no decepciona. El nivell de detall que ofereix a diafragmes mitjos és extraordinari i permet tenir enfocat amb qualitat des del primer pla fins al fons, cliqueu a sobre de la imatge inferior si no em creieu.
A l'altre extrem de focal, 25 mm, es comporta com un petit tele que podem utilitzar per seleccionar fragments de l'escena que tenim al davant:
La qualitat a 25 mm no decau i permet buscar aquells objectes o composicions plens de detalls i textures que criden la nostra atenció. Val la pena clicar a la imatge inferior i veure-la al 100%, o més...
Fins i tot a 25 mm podem atrevir-nos amb algun retrat perquè no deformarà excessivament els trets, millor si deixem una certa distància:
Les focals intermèdies ens ajuden a ajustar l'enquadrament a voluntat, als carrerons de la ciutat són una benedicció quan no tenim gaire espai per moure'ns endavant o enrere i tot i estar utilitzant un angular més o menys extrem, podem aconseguir que les línies apareguin rectes buscant el punt de vista adequat!
Veiem alguns exemples més de focals intermèdies ajustant la composició mitjançant el zoom per no haver de retallar posteriorment la imatge en el processat:
 |
Posta de sol a Punta Nati. Focal: 15mm, ISO 200, F:8, 1/400 seg.
Descarregar RAW |
També volia comentar l'excel·lent comportament d'aquest objectiu per aconseguir estrelletes amb els punts de llum potents com el sol. Ho aconseguirem tancant el diafragma a partir de F11, si busquem la posició correcta apareixerà una estrella nítida amb 14 raigs, dos per cada pala del mecanisme del diafragma. Això si, la lent frontal ha d'estar perfectament neta!
Aquest excel·lent comportament no estava fins fa gaire a l'abast dels zooms, tan sols els objectius fixos de qualitat podien aconseguir estrelles de llum netes d'artefactes i colorins. Potser per la mateixa bondat d'elements òptics i recobriments de les lents d'última generació aquest 8-25 té també un bon comportament quant a absència de halos i pèrdua de nitidesa en contrallums:
Finalment, tot i que aquest objectiu no ha estat dissenyat pensant en situacions de poca llum, juntament amb l'Olympus EM1 MKII que he utilitzat per a aquesta prova ha tingut un comportament més que digne en aquest aspecte gràcies a l'estabilitzador d'imatge de la càmera, la possibilitat de pujar la sensibilitat per contrarestar la poca lluminositat i el bon comportament del mòdul d'enfocament automàtic. Relacionat amb el tema, poden ser d’ajuda un parell de tutorials que vaig fer per optimitzar la càmera quan hi ha poca llum, el primer és sobre configuració de l'estabilització d'imatge i el segon sobre com reduir el soroll a sensibilitats altes. Tornant al tema que ens ocupa, a la nit o en interiors la qualitat d'imatge d'aquest 8-25 continua sent excel·lent fins i tot quan combinem foscor i punts de llum, vegem un parell d'exemples:
També volia comentar la imatge que ve a continuació. Està presa a l'interior d'una cova funerària excavada a Cala Morell, d'uns 2500 anys d'antiguitat. Li vaig demanar als nois que apareixen a la porta que estiguessin molt quiets i a continuació vaig prendre una seqüència d'imatges en mode HDR 1 de la càmera per aconseguir que aparegués una mica de detall tant la zona més fosca del fons com a l'exterior. L'Olympus EM1 MKII combina de manera automàtica la sèrie d'imatges preses i entrega un arxiu RAW que és la unió de les àrees correctes de llum de cadascuna d'elles. Amb una exposició normal no ho hagués aconseguit, els negres profunds i llums cremades haurien fet la foto inservible!
I ara, si em permeteu, posaré unes quantes imatges sense més pretensió que gaudir de la fotografia i de l'objectiu.
Arribats a aquest punt, que encara no és el final, molts de vosaltres us preguntareu: És millor aquest 8-25 que els seus germans el 7-14 F:2.8 Pro o el petitet i veterà 9-18 F4-5.6? A continuació obro un petit capítol per intentar respondre a aquesta pregunta!
Us avanço la conclusió: al meu parer, no hi ha diferències gaire apreciables a simple vista entre els arxius que generen cadascun d'ells, hauran de ser altres arguments els que ens facin decidir per un dels tres, però per qualitat d'imatge no en podrem descartar cap! La mida, la lluminositat o la focal seran les preferències que guiaran l'elecció dels usuaris, en realitat una excel·lent notícia.
He intentat ser just amb els objectius a l'hora de comparar-los, però la veritat és que és difícil posar-los en les mateixes condicions a causa de les diferències de focal i lluminositat que poden donar peu a diferents combinacions de prova. En primer lloc, veiem a la foto superior l'aspecte segons la focal mínima de cadascun d'ells. A continuació, a la foto inferior veiem una retallada al 100% a la mínima focal i lluminositat, el fragment de l'arxiu amb el 9-18 es veu més gran perquè és menys angular!
La següent comparació a la foto inferior seria una retallada al 100% a la mínima focal de cadascun d'ells, però tots a diafragma F:8, teòricament un valor que assegura la màxima qualitat i definició a la imatge.
I finalment, una comparativa amb els tres objectius a la focal de 9mm i diafragma F:8
Segons la meva opinió no hi ha un guanyador a la comparativa, al menys òpticament, tot i que la lluminositat i focal del 7-14 el fan un fosc objecte de desig per a molts. Per a d'altres el 9-18 compleix de sobres la seva comesa i agraeixen la seva discreció i petita mida i pes, i aquest nou 8-25 es perfila com una eina fantàstica per a paisatgistes pel seu focal mínima de 8mm i les facilitats per acoblar filtres de preu contingut. Però, només és un objectiu per a paisatges? En absolut, en aquests dies de convivència s'ha revelat com un tot terreny extraordinari gràcies a aquests mil·límetres extra de focal que ens permeten moure'ns pels carrers buscant escenes que podem viure des de dins. La seva noblesa quant a la qualitat d'imatge i l'absència de deformacions, aberracions o flares formen part de la línia ascendent de qualitat en els últims objectius que ha presentat Olympus i actualment una imatge presa amb un objectiu de focal variable (zoom) és indistingible d'una presa amb un objectiu de focal fixa.
Sempre hi ha un però, m'hagués agradat que aquest 8-25 hagués estat una mica més petit, en la línia del 9-18. De fet, quan es va anunciar vaig pensar que el vindria a substituir, amb la mateixa filosofia quant a mida i pes però posat al dia obrint les focals. Ja sabeu que soc un ferm defensor de la doctrina que l'enginyer Maitani va fer servir en els seus dissenys per a Olympus, la que un servidor anomena de les tres M: més petit, millor, més barat. Quan la marca va anar cap al gegantisme en els seus productes, després de la desaparició de Maitani, no li van anar bé les coses. Si tens un sensor petit has d'aprofitar aquest avantatge per fer productes petits i tecnològicament molt avançats, precisament el que altres fabricants no s'atreveixen a fer i el que esperem molts usuaris de la marca.
El resum final seria que m'ha agradat aquest 8-25 i he gaudit moltíssim amb ell, als olympistes que us agrada fotografiar al carrer us diria que ho tingueu en compte com una opció seriosa, i als que feu interiorisme o paisatge ja us dic que és un objectiu extraordinari, una alternativa real al 7-14 que haureu de valorar.
Per a mi ara ve el pitjor moment, que és el de trucar a l'amic Manel per tornar-li l'objectiu! Com sempre ha estat un plaer fotografiar i escriure sobre fotografia i us dono les gràcies per arribar fins aquí!.
I molta salut!
Per cert, en aquest enllaç podeu veure tots els tutorials de material Olympus que he publicat!
